L’escriptor de Pessonada Pep Coll acaba de publicar ‘Els crims de la mel’ (Proa) una novel·la basada en un crim real que va succeir al Pallars l’any 1953, el conegut com ‘el crim del gitano’, que ja va citar en la ‘Guia dels indrets mítics del Pallars Jussà’. “En aquells anys, als 40 i 50 i també una mica als 60, es van produir molts crims, hi havia una escopeta cada dues cases, moltes que caçaven, i alguns semblaven més espectaculars com per escriure una novel·la, mentre que aquest, un pagès matant a un gitano que li estava robant la mel, semblava que no tenia tanta importància, però hi havia aspectes d’aquest crim que m’interessaven especialment”, explica l’autor pallarès a LA MAÑANA.
Un d’ells era mostrar el contrast que es vivia en aquella època entre dues cultures; d’una banda, el món dels gitanos ambulants, “gairebé caçador-recol·lector” i de l’altra “el pagès amb una masia centenària i una forta noció de la propietat”. També fa una reflexió sobre el concepte de la veritat a partir del tòpic que ens farà lliures. “Primer, què és la veritat, i després, potser és una mentida la que et fa lliure”, considera. I el van atreure altres temes, com la possibilitat d’accedir a un sumari que el va sorprendre “el respecte dels jutges als gitanos, una altra cosa era la Guàrdia Civil i els pagesos, però a la justícia estava tot detallat i respectuós”. Així doncs, resumeix, “vaig veure que podia dir alguna cosa més enllà de l’aspecte sòrdid de la matança i de la sang”.
D’aquesta manera, a partir d’aquest primer crim, s’aniran succeint a la novel·la altres ficcionats en què el món de la mel continua vinculat. “En una societat d’autosubsistència, en què sobrevivien amb el que produïen, la mel era molt valorada, era com el sucre de muntanya, a més del negoci de vendre-la”, destaca, sobretot en una zona en què “l’apicultura era molt practicada perquè hi ha la flora que agrada a les abelles i que ja no es pot trobar a l’alta muntanya”.
La novel·la, destaca Pep Coll, “s’estructura com si fos una obra teatral, els capítols passen en llocs físics”, el que li permet representar aquest xoc cultural amb indrets com la tartana o la masia, i també un tercer que “és un entremig entre els dos, la caserna de la Guàrdia Civil, perquè allà també viuen les famílies, però tot i que el lloc és fix, els habitants varien molt, perquè els destinen”.
Pel que fa al futur més immediat en la literatura, Pep Coll manté un intens ritme creatiu i, més enllà dels ritmes editorials de publicació; “suposa un esforç i has d’estar concentrat, així que necessites una disciplina”.
