Que l’educació necessita canvis estructurals ho sap tothom i és profecia manllevant els versos de J.V. Foix. Per això cal posar-se al lloc dels mestres per entendre que el sistema no acaba de funcionar. Atendre la diversitat a l’aula és un repte majúscul que només es pot solucionar a base d’uns milions d’euros que aquest país no té però redreçar el rumb de l’escola sí que és un debat que s’hauria de posar a primera fila i tothom hi hauria de poder dir la seva amb voluntat constructiva, fugint de visions de vol gallinaci i d’interessos de partit perquè formar les noves generacions és una empresa més que seriosa. D’entrada hi ha qüestions com la matrícula oberta que s’haurien de revertir. No pot ser que un professor es trobi amb alumnes que s’incorporen en qualsevol moment del curs, que a vegades no entenen ni l’idioma i que els hagin de tenir a la mateixa classe que la resta. Obrir aules d’acollida, ben dotades de personal i amb la voluntat d’afavorir la igualtat d’oportunitats d’aquests alumnes a mig termini, no va contra la inclusió de ningú sinó que és una mostra de sentit comú. D’altra banda s’ha de tornar a posar sobre la taula l’excel·lència. Més enllà dels resultats de les proves PISA i de si és un o altre càrrec públic el qui l’ha espifiat és evident que fa massa anys que alguna cosa no funciona. D’entrada, cal menys intel·ligència artificial i més paper i llapis amb la voluntat que el llegir no ens faci perdre l’escriure i que la canalla sàpiga que sense esforç no hi ha premi. Repetir curs hauria de ser el més normal del món i el nivell s’hauria de tocar a l’alça i no a la baixa com sembla que passa des de fa massa anys. Només així es podrà redreçar una escola a la que se li demana que faci de família, de buròcrata i de no sé quantes coses més sense que aquesta sigui la seva funció i per això no és estrany que el professorat n’estigui fins als nassos. Dit això, i més enllà dels sous, que sempre poden ser millorables, començar el curs amb una vaga no és una bona mesura. Aquest dia és un moment d’il·lusió per la canalla que ningú els pot furtar (com les colònies) i aquí els sindicats també haurien de fer una reflexió perquè corren el risc de perdre el suport social i sense això no hi ha cap reivindicació que avanci.
Sessió: No iniciada
