Cada cop que patim incendis forestals, una xacra que cada any ens afecta amb més gravetat, els polítics surten a proclamar un model de territori mosaic, un paisatge que combini els boscos amb les explotacions agropecuàries. Ahir mateix, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, en declaracions a RAC1, reclamava les pastures i la recuperació dels prats com l’eina més eficient per mantenir els boscos nets. Estic llegint la novel·la L’avi. L’any de tres estacions, de Roger Leonard, que té records nostàlgics del model enyorat de pagesia. L’avi explica a la filla i dues netes coses que passaven quan feinejava a muntanya, a Tremp (Pallars Jussà). “Un dia se’m van escapar les vaques per la muntanya. No hi havia manera de trobar-les. Càsum elles! Pobre de mi!”. Una de les netes pregunta amoïnada si finalment va trobar les vaques. “I tant que sí! Totes tenien el seu nom: la Castanya, la Bonica, la Llesta, la Rata… I pel nom, tothom torna”. El relat de Roger Leonard també és un homenatge a les persones cuidadores de gent gran i una crítica social a la percepció dels avis com un destorb. “I els destorbs, tard o d’hora, fan cap a les golfes”. Roger Leonard Torres i Graell és professor jubilat d’FP i músic de piano, trompeta i clarinet. Ara no pot tocar. Viu entre Lleida i el Pallars Sobirà. L’autor s’ha autoeditat el llibre i farà donació de les vendes a la Marató de TV3 que enguany està dedicada a les malalties neurodegeneratives. Roger Leonard té 80 anys i ha estat diagnosticat de Parkinson.
Sessió: No iniciada
