La confecció de catifes de flors pels carrers de la ciutat el dia del Corpus Christi va ser una tradició molt lluïda a Lleida. L’activitat anava més enllà del sentiment religiós i es convertia en un esbarjo d’amics i companys de treball. Jo notava l’arribada del Corpus perquè el forn de casa, la pastisseria Mòdol, blandava d’activitat per enllestir els encàrrecs de coques de recapte. Les catifes de flors es feien de nit, la vigília del dia del Corpus. Quan acabaven la feina, els que havien treballat en la confecció de les estores compartien una cocada. Hi havia competència entre les distintes colles de catifaires. La principal rivalitat es dirimia entre les Sederies Catalanes i La Reconquista. Ambdues botigues del carrer Major eren els referents comercials de Lleida. Tenien molts dependents, en especial l’establiment dels empresaris Pujol i Torres. Al matí del Corpus tocava visitar les catifes. Tot el recorregut de l’Eix Comercial era custodiat per soldats dels quarters de Gardeny, vestits de gala i armats amb el màuser. Ningú podia trepitjar abans que la venerada custòdia l’ornament del terra. Recordo amb una rialleta la feinada dels soldats per esfuriar amb els fusells un gos que no entenia de bisbes. Era una tradició bonica les catifes del Corpus. Després de perdre’s la va recuperar el Grup Cultural Garrigues i l’han reeixida el Patronat del Corpus i la Federació de Catifaires de Catalunya. Si la Unesco declara l’art efímer de les catifes Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat farem una gran cocada.
Sessió: No iniciada
