Tinc un amic que arreplega fotos de les rajoles eròtiques escampades per tot Catalunya. Ja en té més de quatre-centes, la qual cosa vol dir que l’empescada d’omplir el país de ceràmiques amb motius veneris ha fet forat. El denominador comú de les rajoles és que representen imatges de pits i d’òrgans sexuals masculins i femenins. En alguns casos, la imatge va acompanyada d’un rodolí, també eròtic. Per exemple: “Quin trempar em fa venir, passejar vora el Francolí”. O també: “A Bellver de Cerdanya, polles dures com una banya”. Les rajoles sempre estan situades sota els ponts de rius i rieres. També han aparegut a Tàrrega. L’escampall ha arribat a tocar de França: “A les contrades de Llívia, gent de seny i tita quieta, ni vergonyes ni lascívia”. Han circulat diverses teories sobre qui és l’autor del muntatge. S’ha apuntat als artistes visuals i plàstics Jordi Llort- Figuerola i Marcel·lí Antúnez. Tots dos ho han desmentit. També ha sortit el nom del reconegut Joan Fontcuberta, gran innovador de la imatge creativa i introductor de la postfotografia. Costa creure que un artista que té obra al Centre Pompidou de París i al Metropolitan de Nova York es dediqui a empegar rajoles sota les passeres de l’Ondara.
Sessió: No iniciada
