Tinc algun amic que té un record agredolç de Barbastre, localitat on li va tocar caçar mosques en alguna garita de l’Exèrcit, però jo associo aquesta ciutat amb una trobada més festera: el Festival del Vi del Somontano. El meu bateig de foc a la cita enològica va ser el 2005, coincidint amb el concert d’una magnífica Bonnie Tyler que ens va eclipsar el cor en un concert excel·lent (cal dir que alguns espectadors ja venien de la degustació de vi una mica “eclipsats”). Som animals de costums i els darrers tres anys no he faltat a l’esdeveniment, enguany acompanyat de la Montse, el Xavi i l’Adela. Amarats en l’esperit de Dionís, aquest déu borratxet que els grecs representaven amb una gerra de vi i un bastó guarnit amb fulles de parra i coronat per una pinya (tot i que al festival alguns assistents el remataven amb una castanya), vam trobar-nos amb una generosa carta de 90 vins de la DO Somontano, dels quals -potser per allò del seny català- en vam assaborir només 7 o 8. La majoria, per cert, de la varietat gewürztraminer, aquest vi de paladar dolç i pronuncia cantelluda. Tot això ben maridat amb concerts en directe i amb una macrooferta de més de 100 tapes, des d’un delicat cruixent de brandada de bacallà i tomàquet rosa de Barbastre a un contundent entrepà de llonganissa de Graus. Lamentablement, al rècord d’assistents d’enguany, 40.000, s’ha sumat un altre rècord no tan desitjable: més de 420 intoxicats per salmonel·la! Total, que vam passar del It’a a heartache de la Tyler al It’a a stomachache d’aquesta edició.
Sessió: No iniciada
