“No hi ha guerra sense morts, les armes es fan només per a matar” és l’estrofa d’una cançó de Los Suaves. Es titula Ourense-Bosnia i és de 1997. Hi he pensat aquests dies llegint les notícies sobre el rearmament d’Ucraïna per a combatre la invasió de Rússia. Entenc que la idea és que un país es pugui defensar però existiran les guerres mentre existeixin les armes. I existiran les armes mentre existeixi un negoci que fa riques a moltes elits.
Europa ha duplicat la dependència d’armes amb els Estats Units. Des del 2015 fins al 2024, el països de la OTAN han augmentat les seves importacions armamentístiques fins a un 105% i un 64% d’aquest total ha estat subministrat per Washington. Entre altres peticions, hi ha 500 avions de combat pendents d’enviament. Els Estats Units son els principals exportadors d’armes al món. En els últims quatre anys, el 43% de les armes mundials provenien d’allà, el 9,6% de França i el 7,8% de Rússia. Tenint en compte que la primera potència mundial està liderada per un mono amb dues pistoles, la situació és preocupant.
Aquesta notícia coincideix en el temps amb una altra on els sindicats policials han denunciat que el nombre de tirotejos a Catalunya estan creixent. No pretenc alarmar la població perquè, afortunadament, vivim en un país civilitzat on no passen massa desgràcies. Però val la pena estar alerta. Al 2023 es van requisar a Catalunya més de 1.100 armes de foc. D’aquestes, un 64% eren armes llargues, és a dir, escopetes, carabines o fusells. La tendència de requisar més armes llargues que curtes es va mantenir al 2024.
Segons el Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), la despesa militar mundial supera els 2,5 bilions d’euros. A Espanya, el negoci del sector supera amb escreix d’1% del PIB i els salaris de la gent que hi treballa són altíssims.
Hi ha guerres a tots els continents. A molts països s’eternitzen. Ja fa tres anys de la invasió russa i en fa un i mig que va tornar a esclatar la guerra oberta entre Israel i Palestina. Hi ha més de 50 conflictes bèl·lics sense resoldre a diferents parts del món. Desde Sudán a Síria. Fa 4.000 anys va esclatar la primera guerra de la humanitat, a l’antiga Mesopotàmia, la guerra de Sumer. Des de llavors, la història s’ha escrit a base de sang. I així continuarà sent mentre existeixin les armes i un negoci immens on es lucren tantes elits.
Los Suaves cantaven en una altra cançó: “Pitjor que matar a un home és ofegar el seu destí”. L’ésser humà és l’únic animal capaç de matar per plaer.
