Les famílies de les víctimes de la repressió del franquisme exigeixen al Govern l’obertura de totes les fosses comunes que hi ha a Catalunya i, en especial, les dels cementiris. “La major reparació per nosaltres són les restes, volem que tornin al seu lloc d’origen, amb la seva família”, ha demanat Montserrat Giné, membre de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona en una ponència al Parlament de Catalunya amb relació al projecte de llei de memòria democràtica que s’està tramitant. En la compareixença, familiars de les víctimes i experts en la matèria han coincidit que el text ha d’anar acompanyat de pressupost: “No acceptem el terme ‘segons disponibilitat pressupostària’, perquè aquesta expressió no compromet a res”.
“És hora que amb valentia fem front l’obertura de fosses de repressió dels cementiris. Totalment d’acord amb l’obertura de fosses de soldats, però és l’hora d’obrir fosses de repressió. Sabem els seus noms i tenim famílies darrere”, ha subratllat Giné aquest divendres des del Parlament de Catalunya. Giné ha avisat als grups parlamentaris que Catalunya “va molt endarrerida” en matèria de memòria democràtica i ha insistit a demanar una “una empenta” perquè el projecte de llei s’acabi convertint en una realitat. “Això dependrà molt dels pressupostos econòmics que s’hi dediquin i de la voluntat política”, ha admès.
En la compareixença, Giné ha fet referència a diversos punts del projecte de llei i, entre d’altres, ha assenyalat que les famílies no volen que les exhumacions i excavacions de les fosses “depenguin del departament de Cultura”: “No ens sentim patrimoni cultural, estem parlant de crims de lesa humanitat, de memòria, de veritat i de justícia, no de cultura”.
Sobre les exhumacions, Giné ha defensat el paper de les famílies a l’hora de decidir sobre les restes. Així, ha demanat que el text contempli la possibilitat que aquelles famílies que ho vulguin puguin estar presents en el moment de la recuperació dels cossos i que, posteriorment, se’ls permeti decidir què volen fer amb les restes, si incinerar-les o no.
En relació amb el tràmit de sol·licitud d’obertura d’una fossa, la representant de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona ha demanat als grups parlamentaris que el text impedeixi que hi hagi “silenci administratiu”. És a dir, segons ha denunciat Giné, el text recull que, passats 18 mesos des del moment de la sol·licitud d’obertura, si l’administració no ha dit res, s’entén que la sol·licitud ha estat rebutjada. “A aquestes alçades no ens poden fer això, mereixem una resposta motivada de per què no es pot obrir una fosa”, ha defensat.
Necessitat de dotar la llei d’un pressupost
Una de les peticions que més s’han sentit durant les ponències sobre el projecte de llei de memòria democràtica és la necessitat que el text s’acompanyi d’un pressupost econòmic. En aquest sentit, els familiars de les víctimes han criticat que totes les mesures que contempla el document vagin acompanyades d’un “segons la disponibilitat de pressupost”.
“Quan parla de la recerca, localització, recuperació i identificació de les persones desaparegudes, no acceptem el terme ‘segons la disponibilitat de pressupost’, perquè aquesta expressió no compromet a res i dependrà del Govern de torn”, ha denunciat Giné. “Després de tants anys, hem de tenir un ‘depèn’?”, ha qüestionat.
En aquest sentit, Juan Manuel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen i Altres Camps, ha assenyalat la importància que la llei es doti de pressupost per tal que aquesta no pugui quedar sense efecte en cap moment. I, ha posat d’exemple la llei de memòria democràtica aprovada pel govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2007 i que, posteriorment, el govern de Mariano Rajoy va deixar sense dotació econòmica en diversos pressupostos generals, impedint així que cap de les mesures contemplades es poguessin tirar endavant.
En la mateixa línia, Ramon Arnabat, director del projecte “Tots els Noms” de l’Institut d’Estudis Penedesencs i professor d’història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, ha apuntat que és “imprescindible” la dotació econòmica, sobretot, en les mesures que fan referència a la localització, recuperació i identificació de les morts en les fosses d’arreu del territori.
Incloure la memòria democràtica en l’educació, protegir les víctimes en el tractament que es fa als mitjans o acordar un dia dedicat a la memòria democràtica de Catalunya
Més enllà de la dotació pressupostària, en la ponència, les famílies de les víctimes també han demanat que el text afavoreixi, per exemple, la realització de projectes educatius entre els centres d’educació i les entitats memorialistes. Ho ha defensat Juan Manuel Calvo com una mesura “molt important” per contribuir a l’objectiu de la memòria democràtica.
Calvo, a més, també ha demanat que el text garanteixi “la cura i protecció” de les víctimes del franquisme i el nazisme en el tractament que es fa sobre aquestes als mitjans de comunicació i, en concret, ha assenyalat el polèmic gag del programa ‘Està Passant’ de TV3 en què es feia referència al camp de concentració de Mauthausen. “No es pot argumentar que la llibertat d’expressió o opinió ho pot permetre tot”, ha indicat. A banda d’això, Calvo també ha proposat que la llei contempli la protecció del patrimoni de les entitats memorialistes, és a dir, els seus arxius materials i documentals tant físics com digitals.
El president de l’Amical de Mauthausen i Altres Camps també ha suggerit, en matèria de commemoracions, que s’acordi un dia dedicat a la memòria democràtica de Catalunya.
Les famílies i experts demanen que el Memorial Democràtic sigui més “autònom”
Una de les qüestions que també s’han repetit durant les diferents compareixences té relació amb l’entitat pública Memorial Democràtic. Tant Calvo com Giné han coincidit en la necessitat que l’ens es doti de més “autonomia” i han criticat que des de la seva creació ha patit força inestabilitat. “No hauria de dependre tant de cada conselleria o de cada conseller que hi hagi”, ha opinat Giné. En la mateixa línia, Calvo ha apuntat en la necessitat que el nomenament del seu director es faci des del Parlament de Catalunya per tal que el nom escollit compti amb un consens més ampli. Així mateix, Calvo també ha proposat que el Memorial “concentri totes les competències i polítiques” en matèria de memòria democràtica.
Els experts que han intervingut en la comissió d’aquest divendres també han recollit la proposta de les famílies. Així, Ramon Arnabat ha apostat per explorar la possibilitat que l’entitat compti amb més competències i ha insistit en la necessitat que el seu director sigui nomenat des del Parlament per tal que es garanteixi “continuïtat”. Al seu torn, l’historiador Ricard Vinyes ha anat una mica més enllà i ha afirmat que la llei té un “objectiu i un programa”, però ha defensat que aquest li manca “l’instrument” per poder tirar endavant totes les iniciatives que recull. “Hauria de ser un ens autònom, amb el seu director nomenat per concurs públic i un patronat que curés d’ell amb presència política però també d’altres entitats memorialistes”.
Amb tot, Montserrat Giné, de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona, ha instat els grups parlamentaris a rubricar “una llei nova, però que sigui la millor llei de memòria democràtica del país, d’Europa i on es puguin emmirallar altres països”.
