La basílica és freda, com una gran tomba que amaga els difunts; com un mausoleu excavat a la roca; com un sepulcre ocult; com un túmul sense despulles; com un hipogeu. Ho ratifica el documental Cualgamuros, entre lo difícil y lo imposible que RTVE ha estrenat al Festival de Sant Sebastià i que es pot veure des de divendres a la plataforma RTVE Plus. Per primera vegada un equip de televisió ha entrat a les criptes de Cuelgamuros on hi ha amuntegades les restes de més 33.800 víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil espanyola. En la capella del Sant Sepulcre han instal·lat un laboratori forense per reconèixer les restes mitjançant proves d’ADN. Calculen que encara hi ha uns 12.000 cossos sense identificar perquè estan en capses o fins i tot en bosses de plàstic. El documental mostra una caixa gran on es llegeix perfectament “Espluga de Francolí”. El documental no aclareix, però, si les restes de l’interior d’aquesta capsa han estat identificades o no. Un total de 214 famílies han demanat la cerca de parents, una feinada ingent entre un garbuix de capses amb ossaments i cossos momificats i tot. El documental, dirigit per Belén Alonso i Manuel Diéguez, no defuig la polèmica sobre si cal continuar excavant les fosses o deixar de remenar les desferres. En qualsevol cas seria desitjable que els enterrats a Cuelgamuros tinguessin una sepultura honrosa on poder deixar unes flors i potser posar una fotografia i tot, ara que s’han desempallegat de l’ominós difunt adjacent que s’havia fet el mausoleu per a ell sol.
Sessió: No iniciada
