Ja hem fet conserva de tomata, olorosa, aquest any, veiéssiu com es badaven a l’hort. La padrina ha fet bullir uns pots al bany maria, també hem pelat un calaixó de fruita i farem melmelada, amb les tietes, també vindrà la veïna, que sap de confitures i vindrà amb una amiga, la Roseta, la que fa les orelletes més bones de tot Lleida. Totes durem davantals blancs, de cotó gruixut, fets amb un llençol de la besàvia Marieta, una mica brodats, una mica nous perquè mai es van fer servir i una mica vells, que ens enamoren els temps passats. Les nenes hi abocaran el sucre, al perol i després, amb un bastó pelat, burxaran –per treure’n l’aire– aquests pots que contenen, més que aliment, les històries de les famílies. I així, les dones d’agost, continuaran existint.
Sessió: No iniciada
