En un context en què l’activitat física es considera clau per assolir un envelliment saludable, un grup d’investigadors encapçalats pel fisioterapeuta del Parc Sanitari Pere Virgili Luis Soto conjuntament amb experts en salut digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha analitzat les aplicacions mòbils d’exercici disponibles a les principals botigues digitals. L’objectiu ha estat comprovar la seva idoneïtat en la prescripció virtual d’exercici i contrastar si estan adaptades a les necessitats de les persones grans.
“Amb l’evidència científica actual, hem de recomanar sempre l’augment de l’activitat física, la pràctica d’exercici de força i potència i, sobretot, la disminució del comportament sedentari. Òbviament, fer exercici és millor que no fer-ne. Amb tot, com a professionals hem de ser capaços d’optimitzar i adequar la prescripció pel que fa a intensitat, volum, freqüència i progressió”, exposa Soto.
“L’absoluta novetat d’aquest treball, publicat per la Societat Britànica de Geriatria, es deu al fet que es tracta d’una revisió sistemàtica que aplica els mètodes més rigorosos de recerca, classificació i anàlisi de les aplicacions, però que parteix dels marketplaces d’aplicacions dels telèfons mòbils, i no pas de bases de dades i cercadors purament científics. D’aquesta manera, ens proporciona informacions sobre aplicacions que tenim a l’abast i que probablement són emprades per moltes persones del nostre entorn”, explica el doctor Marco Inzitari, director d’Atenció Integrada i Recerca del Parc Sanitari Pere Virgili i investigador dels Estudis de Ciències de la Salut i de l’eHealth Center de la UOC.
No hi ha cap aplicació que s’adapti a la funció cognitiva
De les més de 8.000 aplicacions d’exercici trobades a l’App Store (Apple) i a la Play Store (Google), se n’han analitzat quinze que complien els requisits següents: tenir més de 10.000 baixades, adreçar-se a gent gran, disposar d’actualitzacions dutes a terme els darrers tres anys, estar en anglès i no ser exclusives de cap disciplina específica.
“Ens hem trobat amb una baixa oferta d’aplicacions per a aquest perfil de persones, i creiem que les que hi ha actualment es podrien ajustar més a les necessitats de les persones grans fràgils, tant en la prescripció d’exercici com en la facilitat per utilitzar-les i així apoderar-les en el procés”, explica l’investigador principal del projecte.
En l’anàlisi no s’ha trobat cap aplicació que s’adapti a l’estat cognitiu de l’usuari. Segons els investigadors, una aplicació adreçada a gent gran hauria de ser simple, intuïtiva i adaptada a les seves necessitats. Per això, consideren imprescindible incloure els destinataris de les aplicacions en els processos creatius i, sobretot, garantir que hi hagi representació dels diferents estatus socioeconòmics i dels diferents coneixements en tecnologia.
“La tecnologia ens pot ajudar, però cal revisar-la de manera quantitativa i qualitativa. L’objectiu de l’estudi justament ha estat oferir una visió qualitativa (sense deixar de banda l’evidència científica) de les aplicacions que els professionals poden fer servir per a la prescripció d’exercici a persones grans fràgils”, afegeix Soto.
Per acabar, els investigadors han trobat que només una de les quinze aplicacions està basada en evidència científica segons l’anàlisi portada a terme (citacions al motor de cerca de publicacions científiques PubMed).
Les institucions que han participat en aquest estudi són el Parc Sanitari Pere Virgili, la Universitat Oberta de Catalunya, la Fundació HiTT, Qida i la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport de Blanquerna (Universitat Ramon Llull).
