El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que l’amnistia és conforme al dret comunitari, fet que aplana el camí al retorn a Catalunya de l’expresident Carles Puigdemont, pendent que el Constitucional decideixi si rectifica el Suprem i li aplica la llei.
El TJUE creu que l’amnistia “té com a objecte reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació”.
La cort amb seu a Luxemburg va resoldre ahir, en primer lloc, la qüestió prejudicial que li va plantejar el Tribunal espanyol de Comptes sobre si amnistiar la responsabilitat comptable de les despeses del procés independentista posaria en risc les finances europees, una possibilitat que el TJUE va descartar.
El Tribunal de Justícia respon “negativament” a aquesta qüestió perquè “no es pot considerar que els interessos financers de la Unió es vegin afectats per la mera disminució de la renda nacional bruta que podria potencialment derivar-se de la secessió d’una part del territori nacional”.
Pel que fa a l’amnistia del delicte de terrorisme a la causa que analitza l’Audiència Nacional contra els CDR, el TJUE considera que aquest perdó “no menyscaba” la directiva europea antiterrorista, ja que la mesura exclou aquells delictes de terrorisme en el context del procés independentista català que causin perjudicis greus.
Luxemburg deixa ara en mans dels tribunals espanyols dilucidar els actes que queden exclosos de l’amnistia, però apunta que el fet que la llei de l’oblit faci referència a principis del dret penal “com la intenció, la causalitat i la gravetat d’una violació dels drets humans (…) no haurien de plantejar dificultats”.
El TJUE també avala el termini de dos mesos que la llei de l’oblit dóna als jutges espanyols per dictaminar si han d’aplicar l’amnistia en les causes respectives, sempre que els processos quedin paralitzats si s’eleven qüestions prejudicials a la justícia europea, tal com ha passat en els processos que examinen el Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional.
El TJUE també afirma que l’amnistia “respecta els principis d’igualtat de tracte i no discriminació”, perquè la seva finalitat expressa d’afavorir la reconciliació política únicament en el context d’”un moviment polític particular” no permet equiparar-lo a cap altre tipus de situacions.
La decisió del TJUE marca ara el camí al Tribunal Constitucional espanyol, la sentència del qual serà determinant per al possible retorn a Espanya de l’expresident català Carles Puigdemont, ja que ha de dilucidar si el Tribunal Suprem l’ha d’amnistiar pel delicte de malversació.
Puigdemont va recórrer al Tribunal Constitucional la decisió del Suprem de no aplicar-li la llei de l’oblit.
Junqueras, Mas, els CDR i alts càrrecs del Govern, les amnisties pendents
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea desbloqueja a més l’aplicació de l’amnistia a la trentena d’exalts càrrecs del Govern encausats per la responsabilitat comptable del procés -entre ells el mateix Puigdemont, el líder d’ERC Oriol Junqueras i l’expresident català Artur Mas-, així com els dotze membres dels CDR processats per terrorisme.
La sentència del Tribunal Europeu sí que dóna resposta directa als dubtes plantejats pel Tribunal de Comptes en la causa per la responsabilitat comptable de l’1-O i la promoció exterior del procés, entre els anys 2011 i 2017.
Després del suport de la justícia europea a l’amnistia, els dotze membres dels CDR processats per terrorisme, que afronten penes de fins a 27 anys de presó, van exigit que no es “dilati ni un dia” més l’aplicació de la llei. A més, l’argumentari pot ser extrapolable a la causa contra els republicans Josep Maria Jové y Lluís Salvadó.
Amnistia Internacional demana una reforma del Codi Penal
Amnistia Internacional (AI) Espanya va demanar ahir reformar el Codi Penal pel que fa als delictes de terrorisme després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que considera que la llei d’amnistia és conforme al dret comunitari. “El Codi Penal ha de ser reformat per assegurar que els delictes de terrorisme estan en línia amb la definició d’actes de terrorisme de les Nacions Unides, i que no limiten indegudament els drets humans”, ha assenyalat AI en un comunicat, en què va recordar casos com els de Tsunami Democràtic o l’agressió a guàrdies civils a Alsasua.
