El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va acordar ahir dirigir la investigació per les actuacions de la plataforma Tsunami Democratic contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC Marta Rovira i deu persones més. En una interlocutòria de 34 pàgines, el magistrat ofereix a Puigdemont, en tractar-se d’un diputat del Parlament Europeu, i abans de cursar el suplicatori corresponent, la possibilitat de comparèixer voluntàriament davant l’Audiència Nacional. Li ofereix el mateix al secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, d’ERC. Els fets podrien qualificar-se de manera indiciària, indica el jutge, com de terrorisme.
La resolució acorda citar com a investigats Marta Rovira, Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabani, Oleguer Serra i Nicola Flavio Giulio Foglia. A més acorda citar com a testimonis l’aleshores portaveu d’ERC, Marta Vilalta, i el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, per aclarir què va passar a la reunió a Ginebra, i la participació que hi van tenir els diferents líders que van assistir-hi. També vol que concretin a què es referien quan deien “el que es pot fer a Suïssa”, perquè pugui declarar sobre el coneixement que pogués tenir sobre la planificació i aparició de Tsunami, i la seva aportació a aquesta.
La resolució assenyala que resulta necessària la citació de Carles Puigdemont per ser escoltat sobre els fets objecte d’investigació “La seva citació, en aquest moment no es podria fer en cap altra condició que no sigui la d’investigat, assistit de lletrat i oferint-li l’oportunitat de defensar-se, atès que l’interrogatori versaria sobre qüestions de caràcter evidentment incriminatori”. Es tracta, argumenta el jutge, d’una de les persones de les quals està acreditat indiciàriament, en vista de l’anàlisi de l’agenda de Josep Lluís Alay, que va acudir a les reunions que es van celebrar a Ginebra els dies 29 a 31 d’agost de 2019, i on es va poder planificar l’actuació del Tsunami. El seu nom, afegeix, apareix en un missatge que figura al dispositiu analitzat de Josep Lluis Alay enviat per Jesús Rodríguez: “Dilluns 26 d’agost es donaran a conèixer els perfils de la campanya Tsunami Democràtic com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Suposo que des d’Òmnium informaran directament el president Puigdemont. T’ho avanço perquè en tingui constància”. Igualment, continua la interlocutòria, sembla haver assistit a la reunió a Ginebra a què al·ludia Marta Vilalta.
Finalment, el rol de lideratge de Puigdemont a Tsunami sembla també inferir-se de la conversa mantinguda amb Josep Campmajó, amb qui discuteix sobre l’actitud que estan tenint els dirigents polítics catalans en relació a la publicació de la sentència del ‘procés’ i en què li diu: “Ahir vaig estar novament a primera línia. Tant a Barcelona com a Girona. La meva gent, ben distribuïda”. També li va dir: “O tu i Tsunami preneu el control o haurem de començar a gestionar el preu de les baixes”. A això Puigdemont respon: “Intentem que el Govern es posi les piles”. Campmajó va respondre: “President… Els diputats estan cagats. La gent els passa per sobre. El Govern està acollonit…”. Puigdemont va replicar: “Cert. I això no és bo”.
Les actuacions dutes a terme per Tsunami Democràtic el 2019 van ser el bloqueig d’infraestructures crítiques de l’Estat i europees com el de l’aeroport de Barcelona-El Prat, l’intent de bloqueig de la torre de control ENAIRE de Barcelona a Gavà o l’intent de bloqueig de l’aeroport de Madrid-Barajas, la vaga general del 18 d’octubre del 2019, l’intent d’afectació del procés d’eleccions generals de novembre o les accions comeses a propòsit del partit de futbol entre el FC Barcelona i el Reial Madrid al desembre.
Segons el jutge, els fets descrits poden ser constitutius de diverses infraccions, i entén el magistrat que, des de la provisionalitat inicial d’aquest moment, poden tenir la consideració d’actes de terrorisme. García-Castellón assegura que els fets poden ser qualificats com a terrorisme perquè es poden constatar les finalitats que el Codi Penal atribueix al terrorisme: subvertir l’ordre constitucional, suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o les estructures econòmiques o socials de l’Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-ho. En aquest sentit, el jutge també veu possible qualificar els fets com a delicte de desordres públics terroristes.
Fiscalia no hi veu “terrorisme” i anuncia que recorrerà l’acusació feta pel jutge García-Castellón
La Fiscalia va anunciar ahir que recorrerà la resolució de l’Audiència Nacional d’investigar Carles Puigdemont, Marta Rovira i deu persones més pel Tsunami Democràtic perquè no hi veu terrorisme. El ministeri públic entén que atès que ha desaparegut el delicte de sedició la causa només es pot seguir per desordres públics i als jutjats de Barcelona. Fonts de l’ens fiscal van dir que abans que el jutge de l’Audiència Nacional dictés l’escrit, la Fiscalia d’aquell tribunal ja preparava un informe perquè la causa fos jutjada a Barcelona per desordres públics en atenció a les informacions policials. Fonts de la Fiscalia van indicar, també, que el jutge va demanar el divendres a aquesta part un informe per veure qui eren les persones a les quals considerava imputar, informe que encara no ha estat remès al magistrat.
