La històrica missió Artemis II, que busca el retorn de l’ésser humà a la Lluna, es va enlairar a les 00.35 hores d’aquesta passada matinada amb quatre astronautes des de Cabo Cañaveral (Florida) amb l’objectiu d’assolir l’òrbita lunar. Minuts abans, la NASA va resoldre dos problemes relacionats amb les comunicacions i amb una bateria.
Orió és el principal vehicle dels Estats Units per a l’exploració de l’espai profund i protegeix la tripulació de les altes velocitats i la calor. Amb aquesta nau, que en 10 minuts arriba a l’òrbita terrestre, els astronautes viatjaran 10 dies per capgirar la Lluna, la primera vegada que això passa en més de 50 anys, a més d’assolir el punt més llunyà a l’espai profund al qual no hagi arribat mai una persona, més de 400.000 quilòmetres.
La nau ha de ser un pas clau per instal·lar una base a la Lluna i l’exploració humana de Mart, i els astronautes contemplaran la cara oculta del satèl·lit.
Parc del Montsec
Es tracta “d’aprendre a viure a l’espai per anar a Mart”, va dir ahir el director del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador Ribas, qui explica que, tot i sense allunar (és a dir, sense trepitjar la Lluna), la missió servirà per explorar una “zona inòspita” on hi pot haver ombra i gel d’aigua.
Ribas creu que caldran uns dos anys més per tornar a la Lluna amb aquesta tecnologia i va parlar de “trampolí de llançament” al parlar de la base que s’hi vol instal·lar per intentar arribar algun dia a Mart. “Hi ha vida?”, es pregunta Ribas. En tot cas, diu que n’hi hauria pogut haver.
“Esperem que la Lluna sigui un destí per a tothom”, va dir la tripulació abans d’enlairar-se
El vol és històric per ser la primera missió lunar amb una dona, Christina Koch; un home de raça negra, el pilot Victor Glover, i una persona del Canadà, Jeremy Hansen, de l’Agència Espacial Canadenca. “Sempre diem que no estem fent això pels superlatius, ho estem fent perquè és una oportunitat única, ho estem fent per tots i per a tots, això és el que representa la NASA”, va expressar el comandant de la missió, Reid Wiseman. “És la nostra forta esperança que aquesta missió sigui el començament d’una era en què tothom pugui mirar la Lluna i pensar-hi com un destí”, va declarar l’astronauta Christina Koch.
