La nau espacial Orió, de l’Artemis II, va abandonar ahir a la matinada (hora catalana) l’òrbita terrestre, després d’un enlairament exitós, i va començar el seu recorregut cap a la Lluna per convertir-se en la primera missió tripulada a assolir l’òrbita del satèl·lit natural en més de mig segle. La maniobra d’injecció lunar de la càpsula cap a la lluna es va prolongar durant cinc minuts i 49 segons i va requerir que la nau experimentés un canvi de velocitat de 388 metres per segon per sortir de l’òrbita terrestre, segons va explicar la NASA.
Després de la maniobra, el director de la NASA, Jared Isaacman, va celebrar al compte de X assegurant que oficialment els quatre astronautes “van camí a la Lluna”. Aquesta fita els converteix en els primers humans a sortir de l’òrbita del nostre planeta des que la tripulació de l’Apol·lo 17 viatgés a la Lluna el 1972. A diferència d’aquella missió, Artemis II no allunarà i només té previst assolir l’òrbita del satèl·lit abans de tornar a la Terra, en un trajecte total de 10 dies.
Durant el pas per la cara oculta del satèl·lit, previst per al 6 d’abril (dilluns), els tripulants de l’Orió es trobaran a més de 400.000 quilòmetres de distància del nostre planeta i superaran el rècord establert per l’Apol·lo 13.
La NASA va donar el vistiplau a sortir de l’òrbita terrestre 25 hores després de l’enlairament. En aquest temps, prèviament estipulat al cronograma de la missió, la nau va orbitar la Terra mentre els equips de la NASA avaluaven els seus sistemes per comprovar que tot funcionava abans de prendre una decisió.
Un cop cap a la Lluna, un trajecte que durarà quatre dies, “els controladors de vol supervisaran de prop el rendiment del motor, el guiat i les dades de navegació durant tota la maniobra per garantir que Orió es mantingui alineat amb precisió per al viatge d’anada”, va aclarir la NASA.
La tripulació d’Artemis II està conformada pels tres membres de la NASA: el comandant Reid Wiseman, l’especialista Christina Koch i el pilot Victor Glover, així com Jeremy Hansen, de l’Agència Espacial Canadenca (CSA). Després de la maniobra d’injecció lunar, el mateix Reid Wiseman es va encarregar de ser l’encarregat de posteritzar per a l’eternitat aquest moment, fotografiant el planeta Terra des de la nau espacial. Els tripulants van celebrar la fita des de dins l’aeronau.
El programa Artemis busca establir una presència permanent dels Estats Units al satèl·lit natural amb una base, a més d’assentar les condicions per a l’exploració de Mart.
Una anomalia ‘evita’ que el Tianlong–3, el primer coet comercial xinès, enlairi
El coet comercial xinès Tianlong–3 no va aconseguir completar ahir el seu primer llançament després de registrar una anomalia en vol poc després d’enlairar-se des del centre de llançament de Jiuquan, al nord–oest de la Xina, va informar el medi local Cailian. L’incident es va produir després de l’enlairament a les 12.17 hora local, quan el llançador va experimentar un comportament “anòmal” que va provocar el fracàs de la missió, segons la mateixa font. Una hora després, la companyia Space Pioneer, responsable del llançador, es va disculpar amb els seus socis i amb el públic després de la decisió i va assenyalar en un comunicat que col·labora amb equips tècnics i experts per identificar les causes de l’incident.
Desenvolupat per l’empresa privada fundada el 2019, el Tianlong–3 és considerat un dels principals projectes del sector espacial comercial xinès. Es tracta d’un coet de combustible líquid de grans dimensions, amb uns 72 metres de longitud i una massa a l’enlairament propera a les 600 tones. Té la capacitat per desplegar fins a 36 satèl·lits en una sola missió i amb plans d’incorporar la reutilització de la primera etapa.
Després de conèixer-se la notícia, diverses empreses vinculades al sector aeroespacial van registrar descensos en borsa, com Heng Design.
