“Primera visita a Poblet de l’any. Feia el dia més blau d’aquest hivern i la pedra daurada de la façana del monestir semblava que reia acceptant les pessigolles de la llum. Al temple, no hi havia ningú; estava en penombra, silenciós, fred. Hi hem passat una estona rumiant les nostres coses i hem tornat a sortir a la claror de la tarda. La Celina estava contenta i a mi em feien mal els peus”. Així comença la nota del divendres 14 de gener de 2022, de Vida i miratges, de Pere Rovira, un dietari de “ficció i literatura” que en té prou amb la mirada dels fets quotidians per crear una obra d’art literària. Vida i miratges fou presentat per Joan Maria Pujals al castell de Vila-seca, localitat natal del professor emèrit de la Universitat de Lleida, on ha impartit poesia moderna durant més de trenta anys. Joan Maria Pujals ha dit que Vida i miratges “és una extraordinària declaració d’amor. D’amor a la seva dona, sobretot. D’amor a la família i als amics. D’amor a la terra i a la vida”. Quan el comentari d’un llibre passa pel sedàs finíssim de Pujals, més val avorar-se i fer colla amb el seu parer. D’acord, doncs, que a Vida i miratges, “les roses de Pere Rovira no són totes de jardí ni d’oasis. N’hi ha que, sent roses, són aspres i porten espines. No és el llibre d’un vell rondinaire que no troba res bé. És el llibre d’algú que té una visió clara del món, meditada i viscuda, no pas immutable”. Vida i miratges “és la celebració de la vida viscuda i de la vida que encara queda per viure, sigui quin sigui el seu temps”. Un goig.
Sessió: No iniciada
