Una de les notícies dels últims dies que m’ha deixat més estordit és l’accident de trànsit que ha patit l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives. El sinistre es va produir divendres a la carretera de Sort a la Seu d’Urgell quan el prelat tornava de Llavorsí on va presidir la celebració de Santa Anna. Segons es desprèn de les informacions facilitades per l’Arquebisbat, monsenyor viatjava sol i no va intervenir cap altre vehicle en l’accident, del qual, gràcies a Déu (i mai millor dit) l’arquebisbe va sortir il·lès. Malgrat tot, fou atès primer en l’hospital de Tremp i posteriorment en l’hospital de la Seu. L’Església escanya cada com més els recursos. Val que el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, serveixi personalment el cafè als convidats al palau episcopal. Ja no estem en els temps d’Aurelio del Pino, que anava escortat quan passejava i tot. Però l’arquebisbe de la Seu hauria d’anar més protegit en tractar-se d’un cap d’Estat, per la seva condició de copríncep d’Andorra. No cal que tingui 42 vehicles i 60 conductors permanents com la Casa reial espanyola, segons informava diumenge l’Ara. Però entre poc i massa.
