La intel·ligència artificial (IA) es presenta, per a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), com una peça clau en la seva estratègia institucional. Gràcies al seu model educatiu 100 % en línia i a la seva aposta per la innovació, molt present en el seu ADN fundacional, la Universitat està integrant aquesta tecnologia de manera transversal amb SofIA, un projecte de transformació institucional, que, d’una banda, pretén racionalitzar processos de gestió, atenció, docents…, i, de l’altra, transformar l’experiència d’aprenentatge de l’estudiantat, que inclou transformar processos estratègics de la Universitat.
“Amb SofIA, la UOC col·loca la IA al servei del nostre model educatiu amb una visió que és, abans de res, humana”, explica Teresa Guasch, vicerectora de Docència i Aprenentatge. “No es tracta simplement d’incorporar tecnologia; parlem de transformar la manera com ensenyem, aprenem i ens relacionem amb la nostra comunitat”, afegeix.
“La UOC defensa una visió de la IA que no substitueix, sinó que amplifica el valor humà. SofIA vol alliberar el potencial dels professionals en permetre’ls centrar-se en tasques de més valor afegit”, explica Guillem Garcia Brustenga, de l’eLearning Innovation Center (eLinC). SofIA és un marc de treball de la IA que està avalat per un enfocament humanista i ètic, la finalitat del qual és alliberar el potencial de les persones, asseguren des de la Vicegerència de Transformació Transformació Digital de la institució educativa. Com destaca Teresa Guasch, la UOC adquireix el compromís de “millorar l’experiència d’aprenentatge dels nostres estudiants, de manera que els puguem acompanyar de forma més ajustada a les seves necessitats, a temps, de manera més àgil i sobretot més personalitzada, des d’un enfocament ètic i responsable”.
L’objectiu que es plantegen és molt clar: aprofitar el potencial de la IA per millorar la qualitat de l’aprenentatge, reforçar l’eficiència institucional a tots els nivells i garantir una experiència universitària encara més personalitzada. Aquesta transformació no vol substituir les persones, sinó tot el contrari: potenciar-ne el paper en un entorn cada vegada més complex. En paraules de Manel Jiménez-Morales, vicerector d’Aliances, Comunitat i Cultura, “cal pensar la tecnologia des d’una clau humana, encara que sembli un tòpic, i entendre quin és el seu rendiment efectiu segons els usos i les potencialitats de l’estudiantat”.
En l’àmbit docent, les eines d’IA ja s’utilitzen per generar recursos educatius, resoldre consultes dels estudiants i oferir retroalimentació personalitzada. “A la UOC estem aplicant intel·ligència artificial per donar suport tant a docents com a estudiants en totes les etapes del procés de docència i aprenentatge: des del disseny d’una assignatura, els seus continguts i les activitats d’avaluació, fins a l’acompanyament i el retorn personalitzat”, assenyala Robert Clarisó, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
Un valor afegit obert i a disposició de tota la comunitat UOC
La iniciativa SofIA, en marxa des de fa un any, articula un circuit d’experimentació que permet a qualsevol persona de la UOC proposar usos innovadors de la intel·ligència artificial. Una vegada finalitzat l’experiment, se n’avalua l’impacte abans de decidir la seva possible consolidació.
Una de les peces clau del desplegament de la intel·ligència artificial a la UOC és l’existència d’un comitè transversal que en garanteix un ús segur, legal, responsable i alineat amb els valors institucionals. Les propostes es valoren des de múltiples perspectives a través d’aquest comitè, que, segons Garcia Brustenga, està format per “especialistes en ètica, legalitat, seguretat, dades, model educatiu de la UOC i tecnologia”, que s’encarreguen d’avaluar totes les iniciatives i experiments amb IA abans de posar-los en marxa. “La UOC planteja una adopció responsable de la IA”, afegeix a la qüestió Clarisó.
Així, doncs, qualsevol persona que tingui una idea sobre com aplicar la IA en el seu entorn de treball —docent, investigador o de gestió— pot enviar la seva proposta a SofIA, el projecte institucional que canalitza aquesta transformació. “Abans de portar a terme un experiment d’IA, l’equip de la iniciativa SofIA fa una valoració prèvia dels aspectes de seguretat, ètics i legals. D’aquesta manera es poden identificar riscos i plantejar mesures”, detalla Clarisó.
No en va, la institució s’ha proposat, segons Garcia Brustenga, crear “una comunitat activa de pràctica i experimentació al voltant de la IA. Per aquest motiu hi ha el circuit d’experimentació i un pla de formació per al personal, des dels nivells més bàsics als més experts”.
“Si la proposta aporta valor i els riscos són mitigables, la secundem des de SofIA amb tecnologia, suport i avaluació”, confirma Garcia Brustenga, que cita un punt extra de control, per part d’AFIA, “un grup institucional d’avaluació, feedback i IA que, juntament amb l’eLinC, garantirà l’encaix de l’experiment proposat en el model educatiu de la UOC”, precisa. En opinió de Robert Clarisó, “no cal introduir la IA perquè sí, sinó perquè és una millora per a l’estudiantat, el professorat o per als processos de gestió”.
Com ser més eficients
“La intel·ligència artificial, i en particular la IA generativa, permet automatitzar tasques i gestionar grans volums d’informació”, desgrana Clarisó, a la qual cosa des de l’àrea de Transformació Digital afegeixen: “La intel·ligència artificial ens ha d’ajudar a ser una institució més eficient, més rellevant i centrada en les persones.” Perquè, a més de l’impacte que tindrà el seu desenvolupament en l’àmbit docent, la IA, segons les persones a càrrec del projecte, servirà per millorar els processos interns de la institució, ja que automatitzarà tasques repetitives, optimitzarà fluxos de treball i oferirà un acompanyament més àgil i proactiu a l’estudiantat.
L’objectiu és clar: la iniciativa es desplega “amb un fort compromís amb els valors ètics i la transparència”, apunta Garcia Brustenga, per tal de prevenir qualsevol risc potencial, garantir la traçabilitat de les accions i assegurar que cada aplicació d’IA s’ajusta als principis d’equitat, qualitat i respecte a la privacitat, “valors fonamentals de la institució”, segons Teresa Guasch. Aquest model de governança anticipa possibles biaixos algorítmics, avalua impactes legals i contra el model educatiu de la UOC i estableix protocols de seguiment per a cada iniciativa pilot. “El que estem fent amb SofIA és replantejar-nos el futur de la Universitat. Volem ser pioners a integrar la intel·ligència artificial d’una manera que sigui coherent amb els nostres principis i la nostra missió”, assegura la vicerectora.
Des de l’àrea de Transformació Digital insisteixen que aquestes iniciatives han de respondre a una necessitat real: millorar l’aprenentatge, optimitzar processos i aportar valor afegit al professorat o l’estudiantat. “El propòsit d’aquesta transformació no és introduir IA perquè sí, sinó perquè millora el que ja fem. I s’ha d’entendre com un procés continu, no com una acció puntual”, subratllen.
Algunes aplicacions pràctiques
Els casos d’ús s’estructuren en dos grans blocs: els que permeten executar processos existents amb més eficiència i els que obren noves possibilitats de servei i transformació. L’objectiu és alliberar temps per a tasques de més valor, com l’acompanyament personalitzat a l’estudiant o la millora de l’experiència universitària. Alguns dels pilots ja en marxa inclouen la incorporació d’assistents virtuals, l’ús d’eines de suport a la retroalimentació, la generació de continguts adaptats al perfil d’aprenentatge i l’automatització de tràmits administratius complexos. En paral·lel, la Universitat també explora aplicacions en els àmbits de la recerca, com la cerca de referències científiques i el processament de dades, i l’avaluació semiautomàtica dels estudis previs en la gestió de les convalidacions, per citar-ne alguns exemples.
La Universitat, a més, posa a disposició de tota la comunitat #UOC2TheFuture, un espai obert amb tota classe de recursos on compartir i debatre entorn de la innovació en la docència i l’aprenentatge en línia.
