L’inici dels debats per a una nova reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), una “racionalització” del Pacte Verd i altres picades d’ullet al camp destaquen entre les prioritats del primer semestre del 2025 per a la Unió Europea (UE), amb Polònia a la presidència del Consell.
El nou any agroalimentari arriba després d’un 2024 ple de protestes, que va acabar amb l’acord entre la Comissió Europea (CE) i Mercosur i unes eleccions europees després de les quals des de Brussel·les es va prometre més diàleg amb els productors.
Per al semestre actual, el primer complet de la nova legislatura de la UE, la presidència polonesa ha inclòs l’agricultura i l’alimentació entre les set “dimensions” vitals per reforçar la “seguretat” de la UE.
La presidència veu important, al seu document de prioritats, que la UE “reforci la posició dels agricultors a la cadena de valor” de manera que tinguin ingressos estables i una producció “competitiva i resilient que proporcioni seguretat alimentària als europeus”.
El Consell iniciarà el debat polític que contribuirà a les primeres propostes sobre el futur de la PAC a partir del 2028, encara que almenys fins a l’estiu no hi haurà textos ferms; també aquest any es començarà a parlar sobre el marc financer 2028-2034.
Polònia advoca per una PAC “forta” i per “animar i no forçar” els agricultors a protegir el medi ambient i a prevenir les conseqüències del canvi climàtic, com les inundacions i la sequera. Està previst que la Comissió Europea presenti al febrer un informe amb la seva visió sobre l’agricultura i l’alimentació, basat en el Diàleg Estratègic amb productors, experts i actors de la cadena alimentària.
Entre les prioritats de la presidència sobresurt també la idea de “racionalitzar” els objectius i exigències del Pacte Verd europeu i d’una arquitectura verda de la PAC “acceptable per als productors”.Van ser exigències relacionades amb la reducció de fitosanitaris i antibiòtics animals o amb una superfície ecològica obligatòria.