Molt enfadada. Amb els humans que li fem de tot. El pitjor enemic del planeta, de la natura, de l’espai que ens aguanta i on vivim és l’acció humana: cremant (massa cops intencionadament) boscos; negant el canvi climàtic; negant que s’està destruint, quan ja és evident. La Terra ja no pot més, està dient prou amb les armes que té. Fa uns dies Durro trontollava per un terratrèmol magnitud 4.2. amb epicentre a Vielha. Mai vist abans. Pitjor encara: dissabte el centre de la terra explotava sense pietat a Marràqueix esbocinant vides, famílies i pobles sencers. Glaça el cor l’esglai que arriba de Tafgarte “ No queda nadie vivo. El polvo del adobe ahoga a los pocos que sobrevivieron.” Com sempre, els més febles perden tot i més. Ens toca de ben a prop. Tota la solidaritat és poca. Sé que els terratrèmols no tenen a veure amb l’emergència climàtica, ni amb el negacionisme, ni amb què diversos països potents desenvolupats no reconeguin la responsabilitat que tenen a preservar el planeta. Però la terra no enganya, els terratrèmols avisen que té vida, opinió pròpia, que té poder i que està dient prou. Li farem cas? Ho espero. Ens hi va la vida (i la mort) del planeta i de tothom.
Sessió: No iniciada
