En alguns aspectes la nostra societat en comptes d’avançar recula. Per exemple, en matèria de lavabos públics els romans disposaven d’un consolidat servei de banys i latrines on, mentre s’alliberava el cos, es podien mantenir animades converses. Els romans evacuaven en comú. Fer les necessitats fora dels llocs adequats era severament castigat. El professor Joaquín Ruiz de Arbulo, un dels màxims experts en el món romà, explica que s’han conservat restes de rètols que es posaven a les façanes de les cases i dels edificis públics en els quals s’advertia: “Cacator, cave malum” (caganer, guarda’t del mal). Un epitafi funerari de Roma era més amenaçador: “Qui hic mixerit aut cacarit habeat deos superos et inferos iratos” (el que aquí pixi o cagui provocarà la ira dels déus del cel i de l’infern”. En l’actualitat, els cacators provoquen la ira dels veïns i dels regentadors dels bars, desbordats de gent que urgeix assossegar la bufeta, mentre cap alcalde compleix la promesa de fer lavabos públics. Transformem la ciutat per fer-la més amable als ciclistes, als patinets, al medi ambient… però als cacators que els bombin.