Sorpresa i decepció majúscules davant la negativa de l’Ajuntament de Lleida a la petició de Sàhara Ponent i de Lleida pels Refugiats a celebrar la hissada de la bandera sahrauí per recordar la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, ara fa 48 anys, un acte simbòlic que es fa cada any el 27 de febrer al pati de la Paeria. Vetat “per decisió política”, ha estat l’argumentació. Una decisió trista, perquè l’Ajuntament de Lleida sempre ha estat una institució compromesa amb els sahrauís, un poble perseguit i represaliat des de fa 50 anys per la dictadura monàrquica del Marroc, de fet un poble abandonat a la seva sort per la comunitat internacional al mig d’un desert inhòspit i eixorc. La Paeria ha contribuït al llarg dels anys a tirar endavant projectes magnífics, com les colònies d’estiu (Vacances en Pau) per als infants sahrauís. Què ha motivat aquest canvi de rumb de 180 graus per part de l’alcalde de Lleida? És una concessió a la cònsol del Marroc, que ha visitat recentment la nostra ciutat? Són directrius del PSOE, que ara dona suport al Marroc en les seves ambicions imperialistes sobre l’antic Sàhara Occidental? O potser és qüestió de no perdre una part dels milers de vots dels marroquins que viuen a Lleida? Com va dir l’escriptor Walter Riso, “la solidaritat no implica mai sotmetiment”. I, afegeixo jo, encara menys sotmetiment a interessos polítics o econòmics.
Sessió: No iniciada
