Després de llargues setmanes de reclusió a l’interior de la llar per a estar a resguard del coronavirus, ha arribat el moment de començar a recuperar la normalitat, la nova normalitat.
Algunes persones, però, senten ansietat i por d’abandonar la seguretat de les seves cases, és el que es coneix com la síndrome de la cabanya.
La pandèmia COVID-19 va dibuixar una nova realitat. De sobte es van tancar els llocs de treball, els restaurants, els cinemes i tot el nostre món es va reduir a la nostra pròpia casa. Ja han passat dos mesos i algunes persones consideren que la seva llar és l’únic lloc segur i, per tant, prefereixen no haver de sortir al carrer, encara que les autoritats permetin fer-ho.
Això es coneix com la síndrome de la cabanya. No es tracta d’una patologia com a tal, sinó d’un estat anímic, mental i emocional que s’ha estudiat en persones que, després de passar un temps de reclusió forçosa, han experimentat dificultats per a tornar a la seva situació prèvia al confinament.
Carmen Martini, metge d’empresa, explica que abans de la Covid-19, aquesta situació afectava persones que havien estat a la presó durant anys, que havien estat víctimes d’un segrest o fins i tot a alguns malalts que havien estat ingressats en un hospital durant molt de temps.
En l’actualitat, quan les mesures de confinament comencen a relaxar-se, la síndrome de la cabanya aflora, perquè hi ha persones que viuen la tornada al carrer amb angoixa i inseguretat.
La doctora Martini recalca que la síndrome de la cabanya implica un cúmul de sensacions negatives, fins i tot fòbia a sortir al carrer, que poden condicionar molt seriosament la tornada a la normalitat dels qui l’experimenten.
Així ens afecta la síndrome de la cabanya
L’especialista afirma que un dels factors que pot estar en l’origen d’aquest patiment és la sobreexposició a la informació sobre el virus i les seves conseqüències.
En aquest sentit, aconsella trobar un equilibri entre la informació positiva i la negativa, perquè aquesta última no alimenti l’ansietat. Segons indica, és fonamental la resiliència i fortalesa mental de cadascun.
María José Collado, doctora en psicologia, assegura que és completament normal que ens passi factura l’adaptació a una situació nova en la qual sentim que la nostra vida i la dels qui ens importen està en risc.
“A moltes persones els està costant molt tornar a sortir al carrer: i si em creuo amb algú i em contagio?, i si toco aquí o allí? I la resposta, a vegades, serà una catàstrofe darrere de cada i si…? És important que siguem realistes sobre el risc que correm en sortir al carrer, ni minimitzar-lo com si fos impossible contagiar-se ni magnificar-lo com si irremeiablement ens anéssim a contagiar”, subratlla. “Amb una adequada higiene i mantenint la distància de seguretat amb altres persones és molt poc probable que puguem contagiar-nos. Per tant, és fonamental ser prudents, però també realistes”, recalca.
En aquest sentit, la psicòloga afirma que, en realitat, tenim bastant control sobre l’amenaça, perquè el risc de contagi depèn, en gran manera, de la nostra higiene i de la protecció que nosaltres portem.
Com afrontar la por de sortir de la llar
La doctora Collado destaca que és important que cada persona “es posi els seus temps i vagi fent els seus propis passos sense sentir-se forçada, amb seguretat”. D’igual manera, la doctora Martini manifesta que no hem de forçar el canvi, perquè aquest ha de ser gradual.
Tony Crespo, psicòleg de la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital La Salut de València, també incideix en la necessitat d’enfrontar-se a aquest repte de manera gradual.
L’especialista explica que quan les persones s’exposen a situacions que no són del seu grat o que els produeixen temor, com pot ser tornar a sortir al carrer després del confinament i fer vida rutinària, l’única manera de vèncer aquesta por serà de manera escalonada.
“L’única manera de superar-ho serà a poc a poc, és a dir, amb una dessensibilització sistemàtica. Els psicòlegs utilitzem això en psicoteràpia per a aconseguir reduir l’ansietat i les pors fòbiques del pacient, acostant-lo a poc a poc a aquest temor”, comenta.
Tornada a la normalitat
La doctora Martini assenyala que cal considerar que el missatge rebut fins ara ha estat que el perill està fora i que hem de romandre confinats a casa. Això incrementa la incertesa a l’hora de sortir al carrer i anar tornant a la normalitat. A més, quan sortim, hem de mantenir la distància social, per la qual cosa no podrem recuperar per complet els nostres antics costums.
El treball, l’oci i les relacions socials no seran exactament com abans de la pandèmia i haurem d’incorporar al nostre dia a dia alguns dels hàbits adquirits en les últimes setmanes.
Martini assenyala que acatar les normes de sanitat recomanades com la rentada de mans o l’ús de màscares ens proporcionarà seguretat i farà que ens resulti més fàcil enfrontar el perill.
