El paer en cap de l’Ajuntament de Lleida, Fèlix Larrosa, va visitar ahir les actuacions de restauració del Baluard de la Llengua de Serp, que el passat dissabte 4 de gener va patir un esfondrament d’un tros de la muralla. Larrosa, durant la revisió de les obres “d’urgència” va estimar que aquestes tindran una durada aproximada de sis mesos.
La caiguda del tram de la muralla es va produir per “filtracions d’aigua” arran de les darreres pluges que la ciutat va viure durant la tardor. L’aigua va empènyer “l’aplacat de terra cap a enfora” i això va provocar el despreniment. L’interior, fet per argila i sorra, es va veure malmès i ara es canviarà per formigó amb calç, “que té unes altres prestacions i garantirà l’estabilitat del conjunt”, segons va dir l’arquitecte Jaume Terés. A més, s’instal·larà un nou drenatge i es reinstal·laran les pedres caigudes.
Aquestes actuacions formen part de la darrera fase. La primera va consistir “a obrir el pany i sanejar l’espai, assecant les humitats”. Hi haurà una segona intervenció que tractarà d’una anàlisi de l’estat intern de la muralla amb un endoscopi, “per veure si calen més actuacions”, va dir l’alcalde.
Fèlix Larrosa també va indicar que la Generalitat ja ha adjudicat el Pla de Muralles, el qual anirà a càrrec d’un equip d’experts de Barcelona, “i que permetrà planificar les actuacions de manteniment de tot el recinte emmurallat”. Amb aquest Pla, la Paeria haurà de “negociar” amb la Generalitat el finançament de les actuacions que se’n derivin. L’aprovació del Pla va generar “satisfacció” en el paer en cap.
Larrosa també va destacar que s’iniciaran les obres al Baluard del Rei i la consolidació del projecte de restauració de Lauvigny.
Un mur construït fa tres segles per les guerres
El Baluard de la Llengua de Serp, que forma part de les muralles, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser construït el segle XVIII, concretament l’any 1737, per la Guerra de Successió. Tal com va relatar el paer en cap durant la seva intervenció amb els mitjans de comunicació, abans de construir-se la muralla, allí hi havia l’antic barri de la Suda, el barri gòtic de Lleida.
“S’ha d’explicar que aquí hi vivia gent”, va reivindicar Fèlix Larrosa. “Tot això va ser objecte de transformació important a conseqüència dels conflictes bèl·lics que hem patit en aquesta ciutat”.
Els primers baluards que es van construir, a causa de la Guerra dels Segadors, van ser el del Francès, el Punxegut, el del Rei i el de l’Assumpció, erigits entre els anys 1641 i 1644. Més tard, al voltant del 1649 es va construir el Baluard de Cantelmo, actualment conegut com de Lauvigny (en reformes). El darrer baluard aixecat va ser, en concret, el de la Serp.
