El Projecte Cassandra, el programa pilot de cribratge de càncer de pulmó a l’estat espanyol i amb un important pes d’hospitals catalans, ha presentat els seus primers resultats. Dels 658 participants fins ara, el resultat de la prova va ser negatiu en 510 (77%); indeterminat en 127 (19%) -cal un seguiment o proves complementàries- i positiu en 21 (3%). “Quan busques en persones que no tenen símptomes, la majoria no tindran càncer. L’objectiu és trobar aquelles que el tenen en estadi inicial asimptomàtic”, han explicat els coordinadors. Aquesta malaltia es diagnostica en estadis avançats en la majoria de pacients (70%), amb una supervivència del 15% al cap de cinc anys. Si es detecta de forma precoç, la supervivència pot arribar al 90%.
La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), juntament amb onze societats científiques més i diverses associacions de pacients, pretenen demostrar la viabilitat i cost-efectivitat d’un programa de cribratge de càncer de pulmó a l’estat espanyol amb el Projecte Cassandra (Cancer Screening, Smoking Cessation and Respiratory Assessment).
A diferències de cribratges com el de mama i el de còlon, que fa temps que estan desplegats a Catalunya amb un fort consens sobre la seva necessitat, la recerca sistemàtica de tumors al pulmó de persones sense símptomes ha generat més controvèrsia en els darrers temps, sobretot per com acabar-lo implementant en el sistema sanitari públic.
El 2022, el Consell Europeu va actualitzar les recomanacions per al cribratge de càncer i va establir que els països han d’explorar la viabilitat i eficàcia d’un sistema de detecció precoç per al càncer de pulmó, que cada any causa prop de 23.000 morts a l’estat espanyol, i prestar atenció sobretot als perfils d’alt risc.
245 pacients de tres hospitals catalans
El Projecte Cassandra, que va començar el novembre del 2023, compta actualment amb 658 pacients voluntaris i ha sumat 12 hospitals, amb almenys un centre d’atenció primària cadascun, de sis comunitats autònomes.
De Catalunya, tres hospitals hi estan participant de forma activa: l’Hospital Germans Trias i Pujol, amb 137 pacients; el Clínic, amb 59, i Sant Pau, amb 49. S’espera que en els pròxims mesos s’hi puguin sumar més centres, si bé els responsables del projecte situen la data límit per adherir-s’hi el setembre.
També a diferència de cribratges com el del càncer de mama i el de còlon, que inviten tota la població dins d’uns grups d’edat -actualment dels 50 als 69 anys-, el de pulmó es dirigeix a persones amb alt risc, bàsicament fumadors o exfumadors.
“No vol dir que siguin els criteris d’inclusió ideals perquè tenen els seus problemes, per exemple com identificar persones que han fumat una determinada quantitat. I també hi ha persones que no han fumat i tenen càncer de pulmó. Hem de treballar per identificar aquelles que tenen més risc que altres”, han exposat els coordinadors del projecte, aquest divendres en una roda de premsa per presentar els primers resultats.
La majoria de fumadors actius de Cassandra, inclosos dins de programes per deixar de fumar
La cohort de pacients participants fins ara en el projecte té una edat mitjana de 61 anys; 52% són dones i el 48%, homes. L’índex de paquets de tabac l’any mitjà és de 39, amb un rang de 15 a 120. Del total de pacients, el 54% són fumadors actius i d’aquests, el 97% (342 persones) han estat incorporats en programes per deixar de fumar, ja que l’estudi també busca promoure la prevenció primària.
El projecte incorpora la Tomografia Computeritzada (TC) de baixa dosi de radiació com a eina de cribratge, en combinació amb la cessació tabàquica, l’espirometria, la intel·ligència artificial i la col·laboració amb l’atenció primària.
Detecció precoç en un càncer amb una elevada mortalitat
Pel que fa als resultats, amb un 3% de casos positius, els coordinadors del projecte han indicat que entren dins el que esperaven, ja que d’acord amb assajos clínics publicats, entre l’1% i el 4% de participants en programes d’aquestes característiques seran diagnosticats de càncer de pulmó.
Els coordinadors del projecte han destacat que, tot i que el 3% pugui semblar una xifra baixa, cal pensar en el total de casos que es diagnostiquen a l’Estat, uns 29.000 cada any, i també en l’oportunitat que s’obre per a les persones a qui es diagnostica el tumor en una fase precoç.
El càncer de pulmó té mal pronòstic en l’actualitat i un dels motius és perquè en la majoria de casos es detecta en estadis avançats. “La realitat actual a Espanya és que dues tercers parts de les persones que van al metge perquè tenen símptomes de càncer de pulmó ja no tenen opció quirúrgica per curar-se. Si detectéssim aquests tumors quatre anys abans, que és la finestra d’oportunitat demostrada en el context de cribratge, podem salvar vides”, ha afirmat el doctor Luis Miguel Seijo, un dels coordinadors del projecte.
Un altre dels coordinadors, el doctor Juan Carlos Trujillo, ha destacat que si la malaltia es detecta en un estadi inicial la supervivència pot arribar al 90% cinc anys després del diagnòstic, però que aquest bon pronòstic decau de forma ràpida a mesura que avança la malaltia: “És crucial diagnosticar el major nombre possible de pacients en una fase inicial de la malaltia, que és asimptomàtica, tenint en compte que el temps que tarda a passar a un estadi major és curt”.
Per al doctor Trujillo, “l’ideal seria invertir aquests percentatges”: més detecció precoç per a una major supervivència en lloc d’una majoria de casos diagnosticats en fase avançada, associada a una elevada mortalitat. El càncer de pulmó és el responsable del 20% de totes les morts per càncer a l’Estat.
Altres malalties detectades més enllà del càncer
Més enllà del càncer, la tomografia ha permès detectar altres patologies, com una alta prevalença de calcificacions coronàries en el 52% dels pacients, dada que mostra el risc cardiovascular en aquesta població.
A més, s’han detectat un 17% de casos amb senyals d’emfisema pulmonar, que revela el dany estructural associat al tabaquisme, i malaltia pulmonar intersticial difusa en el 4% dels participants, menys freqüent, però de “gran importància per al seguiment respiratori especialitzat”, destaquen des de la SEPAR.
Futur del Projecte Cassandra
Els pròxims passos del Projecte Cassandra són tancar la primera fase d’inclusió de centres; consolidar el programa pilot en aquells hospitals que hi participin i fer un seguiment de cinc i deu anys de les persones participants. Un dels principals reptes és disposar dels recursos necessaris perquè el projecte “segueixi viu” i asseguri els seus pilars, han dit els seus responsables. Preguntats per l’horitzó per a un eventual cribratge insaturat en el sistema nacional de salut, “com més aviat millor”, han respost.
