La planta de biogàs de la Sentiu, ara en procés de resposta de totes les al·legacions rebudes, preveu convertir en gas un total de 300.000 metres cúbics de purins de 200 granges d’un radi de 15 quilòmetres. Així ho afirma Ferran Pasqual, un dels ramaders del grup promotor local Cobirgy, que compta amb el suport del grup inversor danès CIP.
Segons Pasqual el projecte neix de la necessitat de trobar una solució al problema de la gestió dels purins. Els impulsors de la planta sostenen que l’excés de purins i la seva aplicació com a adob ha provocat la contaminació dels aqüífers. El gas, però, no només el produiran els purins de les granges de porcs i vaques situades a 15 quilòmetres de diàmetre sinó que també se servirà d’altres elements. En concret, de fems de vedells i vaques de la mateixa ràtio de diàmetre (70.000 tones l’any), gallinassa (40.000 tones l’any) i cadàvers d’animals de granja i restes d’escorxador. En aquests dos darrers casos es tractaran 10.000 tones i 130.000 tones anuals no només de granges properes (com els purins i els fems) sinó que se’n pot admetre de tot Catalunya.
A més de gas, que s’injectarà a la xarxa, també es produirà CO2, adob orgànic i aigua que es farà servir per regar o per injectar directament al Canal d’Urgell. Es vol, segons els impulsors, que la planta sigui “rentable” i també aspiren a què estigui auditada per Europa, que emet certificats verds. Si s’obté aquesta certificació el preu del gas produït, es pot arribar a duplicar. Pels promotors, aquesta planta no només ajuda a gestionar purins i residus animals sinó que també redueix la contaminació de purins i “evita el despoblament”. Un cop contestades les al·legacions confien l’aval d’Urbanisme i en què es pugui començar a construir a finals d’any. També esperen un centenar de camions diaris (afirmen que descarregaran en una cambra blindada que evitarà males olors) i la creació de 40 llocs de treball.
I si els promotors només hi veuen virtuts, no tothom ho veu igual, com la Plataforma Pobles Vius, que des d’un bon principi ha mostrat la seva oposició al projecte. Consideren que és un projecte “fora de mida” que no parteix de ramaders locals, “sinó d’empreses energètiques, fons d’inversió i de multinacionals tecnològiques”. Entre els arguments que exposen per oposar-se al projecte, consideren que la gestió dels nitrats és una “excusa”, ja que, remarquen, a la Noguera no hi ha excedents globals procedents d’injeccions ramaderes més enllà de pics puntuals i casos particulars que no justifiquen una infraestructura d’aquestes mides.
Des de la Plataforma Pobles vius recorden que ja hi ha hagut una generació de plantes de biogàs que va fracassar perquè “els purins generen poc gas i per ser viables són dependents d’altres matèries orgàniques que no es troben a nivell local, com residus d’escorxador o fangs de depuradora”, aspecte, el dels fangs de depuradora, que els promotors neguen rotundament. Els contraris al projecte pensen que si es materialitza una infraestructura d’aquestes característiques, pot representar una porta d’entrada de residus al territori.
“Crearà dependència en els pagesos i ramaders que perdran el control de l’únic fertilitzant assequible del qual disposen actualment: fem, compost i purins”, expliquen quan se’ls pregunta sobre l’impacte negatiu que pot tenir aquest projecte, el qual preveu uns 40.000 desplaçaments anuals de camió des de distàncies no sempre properes, aspecte que per a Pobles Vius, fa del projecte un element poc sostenible per “l’enorme font d’emissions i molèsties” que pot generar cap a les poblacions veïnes. L’oposició a la planta també sosté que a la zona ja hi ha altres plantes que causen “males olors”. A més, asseguren que contravè la normativa urbanística perquè en tractar-se d’un projecte energètic, “no pot destruir sòl agrari de primera qualitat, ja que això va en contra de la llei de canvi climàtic de la Generalitat”. “Es vol construir un barri de les pudors de 10 hectàrees, amb 6 cilindres per a la fermentació de fems i cadàvers de 25 metres d’alçada (com un bloc de pisos de Balaguer) i una xemeneia de 60 metres (com la Seu Vella) per escampar-les”, avisen.
Els promotors de la planta diuen que ja sumen uns 200 ramaders al projecte, una xifra que Pobles Vius veu com una mesura de “pressió” cap a la comissió d’urbanisme. La plataforma posa en dubte que La Sentiu Bioenergy SL disposi de contractes vinculants, verificables i pel total de les dejeccions de les explotacions dels ramaders en qüestió i es qüestionen que la planta generi 40 llocs de treball, ja que la mitjana europea d’ocupació en aquestes plantes no arriba a la meitat. La plataforma insta Acció Climàtica a un debat general sobre la implantació d’aquesta tecnologia i establir una moratòria donada la “bombolla de projectes existents”
