Les notes del ‘Cant dels Ocells’ han obert l’acte de record a les víctimes del 17-A a la plaça de Catalunya, un any després de l’atac jihadista a la Rambla i Cambrils. La part central de l’acte l’han protagonitzat vuit joves de diferents religions, que han representat les setze persones que van perdre la vida als atemptats, i han llegit en les vuit llengües de les víctimes el fragment d’un poema de John Donne del llibre ‘Devocions sobre situacions inesperades’. ” La mort de qualsevol home m’afebleix perquè estic lligat a la humanitat”, recita el poema. El silenci i la solemnitat de l’acte només l’ha trencat un nombrós col·lectiu que ha fet constants proclames de suport al rei Felip VI i a Espanya, davant la indignació del gruix del públic. La música, però, ha tornat a emmudir la plaça per tacar un acte breu i senzill, però ple d’emotivitat.
El poema que ha centrat l’homenatge a les víctimes parla d’humanitat i de ciutadania, valors molt presents entre els barcelonins que aquest divendres han honorat les víctimes del 17-A: “Ningú és una illa, complet en ell mateix. Cada home és un bocí del continent, una part de la terra; si el mar se n’emporta una porció de terra, tota Europa queda disminuïda, tant li fa si és un promontori, o la casa d’un dels teus amics, o la teva pròpia casa”.
El text també parla de la mort que ara fa un any es va endur la vida de les catorze persones víctimes dels atemptats i de la necessitat de les persones de sentir-s’hi propers: “La mort de qualsevol home m’afebleix perquè estic lligat a la humanitat. Per això mai preguntis per qui toquen les campanes: toquen per a tu”, recita el poema.
Sessió: No iniciada
