Com el disc de Los Suaves, avui és ‘Víspera de Todos los Santos’, una data que s’ha deixat influenciar pels USA de tal manera que se celebra més Halloween que no pas la Castanyada. El virus ianqui ha contagiat els molts ‘frikis’ de la resta del planeta. En qualsevol cas, el més intel·ligent és prendre del bo el millor de les dues propostes i a gaudir que aquesta vida són dos dies i el primer va ser ahir.
La d’avui és una jornada en què es palpa la influència del signe Escorpí i la nit és una de les més màgiques del calendari. Arribats a aquestes alçades de l’any, lliscant-nos per l’últim trimestre del mateix, l’hivern ja aguaita desafiant i el canvi d’horari recent contribueix a aquesta sensació de fred i foscor, amb les hores eternes sense llum solar i comptades les poques amb claredat.
Els capricis del pas del temps han elevat tal dia com el d’avui a l’altar del terror, tot i que han pres certes dosis d’humor. La jornada s’associa amb el tàndem de colors taronja-negre i està fortament lligada a símbols com la carbassa tallada a mà, en què es col·loca una espelma encesa al seu interior per crear un efecte lluminós que espanti els esperits.
Les disfresses també són típiques, especialment d’esquelets i al·lusius al més enllà. Per això, no deixa de ser paradoxal que en una societat hipòcrita i cínica com la que ens toca patir, que preveu l’entrada dels nens als tanatoris, permeti que els petits juguin amb assumptes relacionats amb la mort, encara que només sigui de conya.
En qualsevol cas és una data tan especial perquè, al marge del ‘kumpletakos’ d’alguns, aquesta sempre ha estat, és i serà la Nit del Gran ‘Castañazo’… Oh yeah!
