L’increment dels actes violents amb l’ús d’armes blanques ha fet que els cossos policials hagin incrementat el control sobre la tinença de navalles, sobretot en festes amb aglomeracions de gent i altres celebracions susceptibles de provocar enfrontaments. L’alarma social per delictes amb armes blanques ha criminalitzat la navalla que des de sempre havia estat una eina usual. El meu pare duia sempre una navalla, amb la qual resolia múltiples necessitats quotidianes. La navalla servia de forquilla quan havia de menjar de carmanyola. La navalla era imprescindible per tallar el pa. També servia per resoldre entrebancs domèstics com afluixar un caragol o obrir una llauna. Potser per tradició familiar sempre surto al camp amb una navalla a la motxilla. L’altre dia, gràcies a la navalla que porto a sobre vam poder pelar unes canyes per emparrar unes plantes del balcó de casa. Especial fama tenien els ganiveters de Solsona que cada any sortien a vendre els seus famosos coltells per tota Espanya. L’alerta per les ganivetades equivoca altre cop el culpable. El perill no està en les navalles, sinó en els bergants que les usen de forma malèvola.