A banda de la fascinació per tot allò sinistre, macabre, pertorbador, (bruixes, vampirs, fantasmes, esquelets…) que comporta la importada i impostada festa de Halloween, els infants aquests dies també han viscut el tema de la mort. I el segueixen vivint. Tot i que hem deixat enrere la festa de Tots Sants, les pantalles són monotemàtiques envaint-nos amb imatges sobre els nombrosos morts als terratrèmols o a les guerres actuals. Així, malgrat que viuen al dia, no ens ha de sorprendre que les criatures ens preguntin sobre ella i seria un error maquillar les nostres respostes per donar-los-hi un to més amable…
Explicar-los la mort, encara que sigui la d’un familiar, un amic proper o una mascota, no té perquè ser tabú ni traumàtic. La mort és quelcom natural. Els nens i nenes comprenen els cicles de la vida dels animals i altres éssers vius i tenen la mateixa capacitat per comprendre el cicle de vida d’un ésser humà. Maquillar la realitat no evitarà que enyorin menys a la persona que ja no hi és, o al seu gosset. I emprar frases fetes a l’estil de: “S’ha dormit per sempre”; “S’ha convertit en una estrella”; “Ha pujat al cel”; “Se n’ha anat de viatge”… pot induir-los a confusió. Per sort, avui disposem de nombroses publicacions infantils al respecte que ens venen al rescat tot descobrint-los que hi ha diferents maneres d’afrontar la pena i suportar el dol…
Li’n faig un tastet: “Adéu avia” (Mieke van Hooft, ING editions); “Ara l’avi viu amb mi” (Laura Calero, Mr Momo); “Soy la muerte” (Elisabeth Helland, Bárbara Fiore Ed.) “Para siempre” (Camino Garcia, autora y ilustradora); “Como todo lo que nace” (Elisabeth Brami, Kokinos); “No t’oblido” (Jennifer Moore, Edebé); “Adéu Flap” (Oscar Brenifer, Edebé). Tots ells expliquen la mort amb naturalitat, com un fet real, tractat amb calidesa i sense eufemismes. Amb llenguatges escrits i visuals molt poètics. La llista es podria estendre fins a una seixantena de contes. A banda d’aquests, el mites clàssics també ens poden ajudar si ens costa parlar de la mort. I molt especialment les “Metamorfosis” d’Ovidi. Inspirant-se en ell, però amb sensibilitat contemporània, la Irene Vallejo va escriure allà pel 2015 “La leyenda de las mareas mansas”, que aquest 2023 li ha reeditat l’ editorial Siruela. Exemple en clau de mite de com els humans ens transformem i ens retrobem després d’una pèrdua.
