Per casualitat o per un estratagema astutament calculat, han esdevingut en un pam de temps el jurament de la Constitució de la princesa Elionor, la foto del número tres del PSOE, Santos Cerdán, amb Puigdemont a Brussel·les i l’acord amb ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. Un deu per al Rasputín que hagi ideat l’operació. Això no vol dir que tot estigui enllestit. L’amnistia facilitarà les relacions de l’Estat amb Catalunya, però no resoldrà el denominat “encaix” català a Espanya. Un dels temes a resoldre és el paper de la Monarquia. Si és un veritable àrbitre imparcial de la convivència en un estat plurinacional, té un paper rellevant. Si actua de part, no pot esperar que els representants de Catalunya i Euskadi vagin als fastos monàrquics. La institució que ha de representar tots els espanyols ha de ser integradora. La unió entre Catalunya i Aragó es va fer amb el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires. L’aliança entre Castella i Aragó i Catalunya es va instrumentar amb el casament de Ferran i Isabel. A veure si un altre Rasputín s’empesca la boda d’Elionor amb un presentador del Telenotícies.
Sessió: No iniciada
Menu
