Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

“La meva discapacitat no existeix al Dakar, és la màgia de l’esport”

Isidre Esteve fa balanç de la seva vintena participació en la prova

FOTO_ EFE El lleidatà espera estar en la propera edició del Dakar

ARTICLES - ZONA 2

Isidre Esteve acaba de concloure un Dakar especial. El vintè. No ha estat fàcil per una forta grip i uns problemes mecànics que van marcar la primera setmana de competició. Encara així el balanç és positiu i les ganes per continuar participant continuen intactes. La seva discapacitat “no existeix” al Dakar i aquesta és la “màgia” d’un esport que li té enganxat i sobre el qual gira la seva vida.

Esteve (Oliana, 1972) pot presumir d’haver participat vint vegades al Dakar, deu en motos i deu en cotxes. En 2007, durant una prova del Campionat d’Espanya de rallies en la Baixa Almanzora (Almeria), la seva moto va xocar contra una pedra i l’accident va provocar que es trenqués dues vèrtebres i es quedés en cadira de rodes. Malgrat la seva discapacitat, el motor és la seva vida i els reptes un al·licient. En l’últim Dakar va concloure en la posició en la posició 32 de la categoria absoluta i en la 22 de la Ultimate.

“Ens havíem plantejat començar un Dakar una mica diferent de com ho comencem i no agafant una grip estomacal com vaig agafar el primer dia, que em va deixar quatre dies completament KO i amb unes sensacions de nàusees tot el dia. Sense poder menjar, dormint fatal, va ser un desastre. Vaig passar tres dies mal i al cap de 48 hores a part vam tenir un problema mecànic que ens va fer perdre quatre hores”, comenta.

Pel que fa a les seves sensacions en aquesta darrera edició, el lleidatà explica que “per a mi hi ha dues coses importants. Una és tenir la capacitat de si un dia va malament i surts el noranta o el cent, com ens ha ocorregut, ser capaç de remuntar fins als vint primers. Això és una cosa increïble que no havia pogut fer altres edicions. L’altra és sortint ben qualificat en l’etapa, lluitar tota l’estona dins dels vint primers tenint parcials de setens, onzens, catorzens. Això és el que venim a buscar aquí i això és competir de veritat al Dakar”.

“El temps passa molt de pressa. Després de la meva lesió, fer deu anys amb cotxe, però sobretot tenir un projecte de futur com el que tenim conjuntament amb Toyota, Repsol, MGS Segurs i KH-7, amb el desenvolupament dels combustibles renovables, amb aquest suport que tenim especial de Toyota, és molt bonic. Això ens permet pensar en un futur millor. Crec que més que mai. Estem en la senda correcta per a tenir un equip molt competitiu per al 2026”, diu.

Esteve confirma, doncs, que estarà en la propera edició de la prova. “La nostra manera de treballar és per a arribar al Dakar i per a això hem de posar-nos a treballar ràpid en el projecte esportiu. Jo crec que enguany estaré en la carrera de Portugal, a Espanya al setembre i en la d’octubre al Marroc. I naturalment al Dakar. Ara ens queda saber si igual per a preparar bé Portugal faríem la Baixa Espanya o no. Estem en un moment de decidir, quina unitat de cotxe utilitzarem i on estarem enquadrats dins de Toyota”.

Esteve assegura que “em sento un afortunat per pertànyer al món del motorsport. És el clar exemple del que és l’esport inclusiu. És a dir, la meva discapacitat no és un problema per a poder competir en una prova d’alta intensitat com el Dakar. Jo estic en la línia de sortida i aquí està Sainz, Loeb, Roma… i nosaltres. Afrontarem el mateix recorregut amb la mateixa dificultat, estarem en la mateixa classificació i no rebrem cap mena de bonificació per la meva discapacitat. En el volant no hi ha cap problema, simplement quan hi ha un problema al cotxe. Jo no baixo, ho fa Txema Villalobos (copilot)”.

“En el campament està tot adaptat. Hi ha serveis adaptats, rampes en el menjador. Per a moure’m acoblo davant de la cadira un complement elèctric i, com si fos un tricicle, em moc pel campament. Hi ha campaments que estan asfaltats, uns altres que no, però tot el que són accés a serveis i accés a la sala de premsa, als comissaris., està completament accessible”, diu.

Per què continua havent-hi poca gent amb discapacitat al Dakar? El lleidatà considera que “hi ha altres esports en els quals el pressupost per a poder córrer és molt inferior. És a dir, on fa falta un equipament i una logística tan gran. Al Dakar els pressupostos són molt alts simplement per a córrer. És un tema de pressupost, d’accés al patrocini. Sense el patrocini no podríem competir aquest nivell. Jo tinc un passat en el món de les motos on vaig tenir l’oportunitat d’estar lluitant per a guanyar aquesta carrera i que et fa acostar el patrocini i la comunicació d’una altra manera”.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12