No cal saber economia, no cal entrar en el camp de la teoria pura per entendre que el sistema capitalista és atacat, a nivell pràctic no teòric, per les grans corporacions capitalistes i per les persones físiques amb més diners i patrimoni. Deixant de banda el tema dels salaris, elles trenquen les lleis del mercat. Parlen de la importància de la competència i no la respecten.
Durant mes de cinc anys l’euríbor, tipus d’interès al que els bancs intercanvien els seus préstecs a la city de Londres, va ser negatiu, és a dir el prestador no rebia, com amortització, la totalitat del crèdit i en canvi el prestatari no pagava la totalitat del nominal. Les lleis del mercat no contemplen aquesta possibilitat, diuen que a preu zero no hi ha oferta, menys, doncs, a preus negatius. Ara aquí, no a Londres, ha ressorgit l’oferta de compra que el BBVA, al 2020, va fer al Sabadell. Si aquesta operació arriba a bon fi serà una prova més que la gran banca no respecta per re la competència i el que vol és monopolitzar el mercat. El Govern central tem que s’alteri, precisament, el nivell de competitivitat, a bodes em convides. El procés de sanejament bancari que es va fer a Espanya després de la crisi financera de 2008 prioritzava aquest monopoli, la metodologia escollida anava en contra de la competència, que no es queixin ara.
Els quatre grans bancs, CaixaBank, Santander, BBVA i Sabadell, acaparen el 65% del total de dipòsits de tota la banca, aquest percentatge no canviarà amb la fusió però seran tres els bancs i no quatre els que tindran un oligopoli de dret però un monopoli de fet. El nou banc serà el líder en dipòsits, ara ho és CaixaBank.
Un altre exemple paradigmàtic que fa evident que els grans beneficiaris del sistema prediquen el que no fan és la llibertat de circulació, internacional, de capitals. Perfecte, estem d’acord, un dels principis del mercat concurrent és la lliure circulació dels factors de producció, treball i capital, però ens enganyen. Predicar la llibertat és l’excusa per l’evasió fiscal. Jo puc tenir els diners a qualsevol país del món, és legal, però tinc l’obligació de declarar-los, cosa que no fan, igual que els que tinc a les entitats de la rambla de Ferran. Prediquen el que no fan i el que fan va en contra de les lleis del mercat. A les contradiccions del sistema se li sumen les del seus principals agents.
