La meitat dels joves que ingressen en centres de justícia juvenil i el 80% de les dones empresonades requereixen atenció immediata de salut mental. A Catalunya, un 40% de les 8.000 persones internes van requerir atenció especialitzada en salut mental i addiccions durant el 2024. Per això, els experts reclamen una atenció especialitzada en unitats psiquiàtriques externes per garantir una recuperació més efectiva i sense estigma de les persones inimputables. El sistema català, pioner a l’Estat, compta amb unitats psiquiàtriques als centres de Brians 1 i Brians 2, així com amb programes específics fruit de la col·laboració entre els departaments de Justícia i de Salut i el pla director de salut mental i addiccions.
L’estret vincle entre la salut mental i l’entorn penitenciari i judicial es caracteritza per una notable heterogeneïtat en l’organització de l’assistència, la provisió de serveis sanitaris i els marcs reguladors que determinen el tractament i la trajectòria de les persones amb trastorns mentals a la presó.
Tot i els avenços, encara hi ha dificultats per derivar persones amb trastorn mental greu que han comès delictes en contextos d’alteració psíquica, sense entendre les conseqüències de la seva conducta, a recursos comunitaris. Segons Aitor Eneko Olivé, cap de gestió d’Infermeria en Salut Mental Penitenciària del Parc Sanitari SJD, “el 60% de les mesures de seguretat es compleixen en hospitals psiquiàtrics penitenciaris, perpetuant un model que prioritza la seguretat per sobre de la cura” i aquest esdevé un dels reptes principals de treball de les polítiques sanitàries, el model penal i els drets humans.
Aquestes són algunes de les principals conclusions de la I Jornada de Salut Mental en l’Àmbit Penitenciari, que ha tingut lloc aquest dijous i divendres al Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, sota el títol ‘Construint ponts cap a una atenció integral’. Durant dos dies, professionals de diversos àmbits han abordat qüestions com la dignificació de l’estada penitenciària, la reintegració comunitària, la prevenció del suïcidi, la perspectiva de gènere i la intervenció amb adolescents. En tots aquests casos han coincidit en la necessitat d’un model centrat en la persona, que consideri la seva trajectòria vital i el seu context social.
Joves
A Catalunya, l’any 2024, es van registrar 2.202 adolescents amb conductes que van requerir intervenció del sistema judicial. Un 8% del total de joves que van ingressar en centres de justícia juvenil va requerir una intervenció intensiva en unitats terapèutiques.
Tot i que la llei de responsabilitat penal del menor preveu mesures específiques per a menors amb trastorns mentals que cometen infraccions penals, com el tractament ambulatori en medi obert i l’internament terapèutic en centres educatius, la manca de recursos especialitzats d’alta contenció clínica dificulta una atenció adequada d’adolescents transgressors amb problemes de salut mental en l’entorn comunitari. No obstant això, el sistema judicial i el de salut mental operen amb lògiques diferents. Mentre un busca garantir el compliment de la norma i la responsabilitat penal, l’altre prioritza el diagnòstic clínic i el tractament del patiment psíquic. Els experts reclamen una major coordinació per garantir intervencions més justes i eficaces.
Un estudi recent del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada sobre reincidència de l’any 2023 revela que 7 de cada 10 menors que han delinquit no són reincidents i posa en valor l’acompanyament i l’entorn social com a factors clau en la prevenció.
Dones
Per la seva banda, les dones representen una minoria dins del sistema penitenciari (entre el 2% i el 9% mundialment), però el 80% de les que ingressen a la presó pateixen trastorns mentals i un quàdruple estigma: personal, social, penal i penitenciari. Aquest fet ha invisibilitzat les necessitats específiques de les dones, especialment pel que fa a la salut mental i les drogodependències, i ha perpetuat un sistema que no atén adequadament les desigualtats de gènere, socials i emocionals. I les dificultats s’agreugen en casos de maternitat o discapacitat.
Les investigadores Christina Quinlan, de la Universitat Tecnològica de Dublín, i Gemma Escuder, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, expertes en gènere en l’àmbit penitenciari, reclamen una reforma del sistema amb una mirada feminista, informada pel trauma i sensible a la interseccionalitat.
El suïcidi
La taxa de suïcidi a les presons catalanes del 2024 és de 8,1 per cada 10.000 interns, entre vuit i deu vegades superior a la de la comunitat. La incidència més gran d’aquesta problemàtica s’amplifica per les especials circumstàncies de la privació de llibertat, la concentració de factors risc afegits en les persones internes i les condicions ambientals que implica l’internament.
Per fer-hi front, s’ha desplegat el Programa Marc de Prevenció de Suïcidis el l’àmbit penitenciari, que contempla diferents nivells d’intervenció consensuats i integrats en la relació de la persona amb els diferents estaments amb els quals està relacionat i que són, fonamentalment, equips de control i vigilància, equips de tractament multidisciplinari i equips sanitaris. Recentment, s’hi ha incorporat un pla de xoc amb deu mesures dirigides a enfortir la coordinació, incrementar la formació dels professionals de presons, ampliar les actuacions preventives, implementar l’acompanyament i intensificar el seguiment de les persones internes en situació de risc que inclou, també, la perspectiva de gènere.
