El mòbil de Pol Cugat, el jove assassinat el 21 d’octubre del 2021 en una masia de les Borges Blanques, donava senyal al repetidor de Castelldans quan tres persones es van presentar als Mossos dient que l’havien vist mort a la casa de les Borges. Per això saber exactament on era el mòbil és important i la jutgessa que porta el cas ha tornat a ordenar a Google Ireland que amb “caràcter urgent informi de totes les dades de l’historial d’ubicacions geogràfiques de wifi, bloototh o del núvol generat pel dispositiu del Pol” del 21 d’octubre al 27 d’octubre (a partir del 22 el mòbil ja està estàtic i només es connecta de manera aleatòria).
De fet, la jutge ja havia ordenat la tardor passada que es fes una comissió rogatòria a Irlanda demanant el mateix (tal com va avançar LA MAÑANA) però la resposta no va ser la demanada. Segons va explicar l’advocat de la família, José Luis Jordán, Google no va facilitar la informació “per no comptar amb l’autorització del titular”. I és que de la resposta que va donar l’empresa tecnològica se sap que havia pres com a referència el mòbil del principal sospitós de la mort del Pol, l’única persona que ha estat a la presó per aquest cas, però no el telèfon de la víctima. Segons l’advocat de la família del Pol, Google va entendre que es referien al mòbil d’un investigat i per això van respondre que no podien enviar el que se’ls demanava perquè no tenien el seu consentiment.
La nova resolució de la jutge deixa clar que el titular no és l’investigat, sinó la víctima del cas i insta la tecnològica a aportar les dades “atès la gravetat del delicte que s’està investigant”. Per això torna a demanar l’historial d’ubicacions per aportar proves a la causa i explica també a Google que “el dret penal espanyol, en matèria de proves, és garantista” comparat amb el dret anglosaxó, on no es necessita autorització judicial. En conseqüència, sosté la jutgessa que les proves que afecten drets fonamentals “es fan amb garanties”. La comissió rogatòria funciona així: La jutge fa la petició als jutjats d’Irlanda, que són els qui la traslladen a Google Ireland, l’empresa transfereix la resposta als jutjats del seu país, que en paral·lel s’encarreguen de donar la resposta a la jutgessa de Lleida. En aquest cas també li fa una advertència expressa de que si no es dona resposta es pot incórrer “en un delicte de desobediència”.
