Jaume, un pagès de Vila-seca, tenia una plantació de garrofers de dues hectàrees, en la qual havia invertit tres mil euros fa dos anys. Uns lladres han arrencat 150 arbres i se’ls han endut tots. No n’han deixat cap. La garrofa és un dels productes agraris més cotitzats, tot i que el seu ús en la indústria química i farmacèutica fa que els preus oscil·lin amunt i avall segons els anys. Si en l’etiqueta d’un aliment veieu que posa que conté E410 és un additiu fet de goma de garrofí. Les càpsules dels medicaments també es fan amb llavor de la garrofa. Un treball de Rafael López-Monné que forma part de la sèrie Gent del Camp impulsada pel Consell Comarcal del Baix Camp, explica moltes curiositats sobre la garrofa. “Les llavors tenen un pes tan regular (0,2 grams cadascuna) que antigament s’utilitzaven com a mesura per pesar joies i pedres precioses. Del seu nom en grec antic keration prové el mot quirat, que tothom fa servir per mesurar la puresa de l’or, la plata o els diamants”, explica López-Monné. La garrofa és molt rica en triptòfan, un aminoàcid essencial, precursor de la serotonina, la substància que ens proporciona sensació de relaxació i tranquil·litat.