El catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i investigador del Barcelona Supercomputing Center Jordi Torres considera que a la intel·ligència artificial se li atribueixen més capacitats de les que té actualment i que “no és un dimoni”, ja que tot depèn “de la mà que hi ha darrere”.
Divulgador de la supercomputació, Torres ha publicat un nou llibre amb un títol que evoca una vocació pedagògica cap a aquells que molt han sentit a parlar de la IA però poc en saben: “La intel·ligència artificial explicada als humans” (Plataforma Editorial).
En una entrevista amb Efe, Torres ressalta que ell mateix i el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) van pensar a llançar aquest llibre per explicar d’una manera comprensible per a tots els públics què és la IA, què pot fer i què no pot fer.
“Tothom parla com si fos un dimoni i la IA no és ni bona ni dolenta, depèn de a quines mans està”, assenyala l’autor.
Ja avui dia, la IA és capaç de generar falses notícies, suplantar identitats o modificar fotografies de persones perquè apareguin nues, però també pot afinar diagnòstics en tècniques d’imatge, simular com interactua una proteïna amb un medicament o predir escenaris de la crisi climàtica.
Al capdavall, la IA “no és més que l’evolució de la informàtica i de la digitalització que fa decennis que s’està produint, ja que tot és un continu” en què, de diferents maneres, s’han perpetrat els mals i bons usos de les tecnologies, reflexiona.
Si tot és una evolució del que ja coneixem, per què generen tanta por social algunes aplicacions de la IA?
“Tenim el focus mal posat, la gent té una visió de la intel·ligència artificial de les pel·lícules, d’escenes distòpiques en què les màquines tenen el control, i això, ara, és impossible”, assegura Torres.
Si bé s’han aconseguit avenços molt importants, hi ha una idea social que la IA “té unes capacitats que no té”, ja que “la IA no pensa, sempre hi ha un humà darrere que prem el botó”, afegeix.
Perquè això sí que passés en un futur, “serien necessaris uns quants Einstens”, fa broma Torres, que no amaga que aquest objectiu és “el Sant Grial dels investigadors”.
Tot i això, Torres no veu marge per augmentar molt més les capacitats de la IA a curt termini.
Un exemple és el ChatGTP, que ja té diverses versions però al final no deixa de ser un producte elaborat amb “força bruta”, és a dir, amb “moltes dades processades amb grans algorismes per supercomputadors amb unes potències enormes, que permeten fer milers de milions d?operacions”, però tot té límits.
En aquests moments, segons Torres, ja s’han consumit gran part de les dades que són a Internet i “les noves ja han de ser generades per humans, i això fa temps”.
Un altre exemple que el divulgador recull al llibre és el dels cotxes sense conductor, que no acaba d’arribar: “Encara que en la codificació i l’entrenament de les xarxes neuronals es tenen en compte un gran nombre de variables, sempre hi ha imprevistos que fan fallar el sistema perquè aquest no té la capacitat d’improvisació i el sentit comú de l’ésser humà”, sosté l’autor.
Per a Torres, és important regular però també conscienciar, un binomi que pot assegurar el bon ús de la IA.
“És com l’armament, que està regulat però després pot aparèixer un grup Wagner i en fa un mal ús; per això també és necessària la conscienciació”, argumenta. Aquesta conscienciació no només ha de ser del conjunt de la societat, tenint en compte que les eines d’IA cada cop estan més a l’abast de tothom, sinó també entre els que treballen en informàtica, ja que ara com ara no hi ha un codi deontològic d’informàtics , com sí que passa en altres professions”.
