La Generalitat està realitzant un estudi dels impactes generats al territori arran de la declaració com a zones especialment protegides envers la contaminació lumínica del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’execució dels seus Plans d’actuacions. Aquestes actuacions s’emmarquen en el projecte ‘Reducció de l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior en zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica’, finançat a través del Fons Climàtic, i que preveu una inversió de més de 5 milions d’euros entre els anys 2026 i 2028. Els resultats obtinguts durant el 2025 als Pirineus constaten que les actuacions desenvolupades fins ara han tingut un impacte clarament positiu.
Aquest primer any s’ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per tal d’establir una base de seguiment que permet disposar d’una fotografia compartida de la situació actual del territori, i que servirà com a punt de partida per avaluar l’evolució dels impactes en els pròxims anys. Alhora, l’estudi reconeix que la protecció del medi nocturn no parteix de zero, sinó que s’emmarca en una trajectòria de treball sostingut que el territori, els ens locals, conjuntament amb la Generalitat, impulsen des de fa anys, amb una clara aposta per preservar les condicions naturals de la nit i el cel fosc.
Impacte clarament positiu
Els resultats obtinguts durant el 2025 constaten que les actuacions desenvolupades fins ara han tingut un impacte “clarament positiu”, i remarquen la feina feta “de manera continuada” per ajuntaments, parcs i agents locals. Per a la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, “és importantíssim recalcar que la protecció del medi nocturn no només contribueix a preservar la biodiversitat dels ecosistemes i del patrimoni natural, sinó que també impacta positivament en la qualitat de vida de les persones”. Letang ha afegit que “redueix el consum energètic i, per tant, es redueixen també les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle vinculades”.
Més del 80 % de l’enllumenat públic dels municipis dels punts de referència compleix els criteris de protecció del medi nocturn, amb una reducció significativa del flux lumínic intrusiu i una implantació extensa de sistemes de regulació horària. S’estima una reducció aproximada del 50% del consum energètic de l’enllumenat públic i de les emissions de gasos associades, impulsada per les subvencions de la Generalitat per a la seva adequació.
L’estudi determina també que es mantenen “uns nivells excel·lents i estables de qualitat del cel nocturn”, que situen aquests espais naturals entre “els més ben preservats del país”. S’ha consolidat una xarxa d’infraestructures d’informació i divulgació, entre centres, punts d’informació i miradors astronòmics, on es desenvolupen activitats astronòmiques i de fauna nocturna, així com accions de sensibilització sobre la contaminació lumínica.
Durant aquests anys s’ha impulsat el turisme vinculat al cel nocturn, que “genera noves oportunitats per a l’economia local i desestacionalitza l’oferta actual”, fent-lo compatible amb la conservació dels valors naturals. És el cas de la creació de la figura de guies especialitzats en activitats astronòmiques en les associacions de guies intèrprets de cada parc.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu presenten una millora sostinguda de les accions relacionades amb la protecció del medi nocturn gràcies a la col·laboració institucional i local.
Compromís local i institucional
Molts municipis han adequat la totalitat del seu enllumenat públic, reduint en més del 90% de la radiació blava, que és la més contaminant, i aconseguint una imatge paisatgística homogènia per a tota la zona.
L’estudi, alhora, assenyala que alguns àmbits, especialment aquells vinculats a instal·lacions de titularitat privada o a usos ornamentals, requereixen continuar avançant de manera progressiva, amb instruments normatius i de gestió cada vegada més consolidats.
L’estudi destaca el paper clau dels ajuntaments, ens locals, personal tècnic dels parcs i agents del territori que, amb el seu compromís, han fet possible aquests resultats. Alhora, assenyala que alguns àmbits, especialment aquells vinculats a instal·lacions de titularitat privada o a usos ornamentals, requereixen continuar avançant de manera progressiva, amb instruments normatius i de gestió cada vegada més consolidats.
La protecció del medi nocturn no només contribueix a preservar els ecosistemes i el patrimoni natural, sinó que també millora la qualitat de vida de la població, redueix el consum energètic i reforça la identitat del territori.
Col·laboració transfronterera
A banda d’impulsar actuacions en el marc del projecte per reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior en zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica, la Generalitat participa en un altre projecte anomenat PYRE-NEIT, finançat per la Unió Europea. Per al disseny d’una estratègia conjunta de col·laboració transfronterera al Pirineu en matèria de reducció de la contaminació lumínica i de protecció dels ecosistemes i de valorització del paisatge i del medi nocturn.
El PYRE-NEIT preveu desplegar diverses actuacions orientades a aprofundir en el coneixement i la preservació del cel nocturn als Pirineus, com ara l’elaboració del primer atles dels paisatges nocturns dels Pirineus, la caracterització de corredors foscos per a la biodiversitat nocturna, i l’impuls d’un model de governança transfronterera del cel nocturn. El programa inclou també accions de formació i divulgació. Paral·lelament, s’iniciaran els treballs per preparar una candidatura transfronterera, en l’àmbit del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, amb l’objectiu d’optar a una certificació internacional vinculada a la qualitat dels cels estrellats.
