El president del Lleida Esportiu, Luis Pereira, ha dit que a Lleida no hi caben dos clubs de futbol competint a les màximes categories professionals. En declaracions a El Mundo Deportivo, el màxim dirigent del que fou l’antiga Unió Esportiva Lleida critica l’intent de l’Atlètic Lleida de comprar la plaça del Badalona Futur a la mateixa categoria que juga el Lleida Esportiu. No cal esquinçar-se les vestidures. La dualitat és el marxamo de la ciutat de Lleida. Recordem que la històrica Unió Esportiva Lleida va néixer l’any 1945 de la unió del Lérida Balompié i el Club Deportivo Leridano. Tots els àmbits de la ciutat han tingut rivalitat. El Caliu Ilerdenc i els Grajos; el Casino Mercantil i el Casino Principal; l’Orfeó Lleidatà i la Coral Sícoris; els Armats dels Dolors i els Armats de la Sang; LA MAÑANA i Segre; Ràdio Lleida i Ràdio Popular; el Tennis Lleida i el Tennis Urgell… i anar fent. La rivalitat no és dolenta. Estimula les ànsies de millora, però també és veritat que la unió fa la força. Segur que ara a tots els aficionats al futbol ens cau la bava veient el Girona. No el podrem imitar fragmentant esforços.