L’amic i habitual lector d’aquesta columna, Josep Artur Ribes, m’ha fet un comentari sobre l’escrit que vaig fer sobre la dona rural que no em puc estar de reproduir íntegrament. Fa així: “Les dones aprenien a ‘governar la casa’. En aquells temps, al món rural, la dona era “la senyora de la casa”. És cert que tenien molt menys llibertat de moviments que els homes, però en el fons, jo crec que en una família no es prenia cap decisió important que no estigués determinada per la dona. Si més no, insinuada. Una casa funcionava bé si la dona era valenta, però discreta; modesta, però autoritària; destra en el govern de la família i transmissora de valors als fills, valors com l’orgull de pertinença a la família i al poble, el compromís amb la família, la responsabilitat davant d’aquesta i davant del poble. Un vell proverbi a pagès diu que “la dona fa la casa”. Totalment d’acord. Disculparà l’amic Ribes que l’hagi utilitzat d’escut humà. Explicar aquestes coses d’aquesta manera es summament perillós perquè et poden acusar de reproduir la ideologia masclista. Potser tenen raó, però a casa nostra, el masclisme ha estat un calçasses.
Sessió: No iniciada
Menu
