Distribuir a través de les farmàcies comunitàries la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA), que inclou tractaments prescrits per metges i metgesses hospitalaris a pacients no ingressats, pot permetre reduir gairebé a 0 l’empremta de carboni dels usuaris del servei. Segons un estudi publicat a la revista Sustainable Chemistry and Pharmacy, les emissions de diòxid de carboni de les persones que se’n beneficien són mínimes i suposen una important reducció en relació amb les d’aquells usuaris que encara es desplacen al centre hospitalari per recollir els fàrmacs. Es tracta d’un treball d’elevada rellevància que, de forma conjunta amb experiències prèvies, mesura l’impacte ambiental d’aquest tipus d’iniciativa. Hi han participat el Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar, l’equip de Sostenibilitat ASG del centre i la UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change ESCI-UPF.
Aquest tipus de distribució de la medicació es va posar en marxa a l’Hospital del Mar l’any 2020, com a resposta a la pandèmia de la COVID-19, de forma conjunta entre el centre, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), el Departament de Salut i la Gerència del Medicament del CatSalut, amb la col·laboració de Fedefarma, per estendre’s posteriorment a tot el territori. L’objectiu és facilitar als usuaris, de forma gratuïta, l’accés en proximitat al seu tractament, amb el monitoratge del tractament farmacològic per part dels serveis de Farmàcia hospitalaris i la implicació dels farmacèutics i farmacèutiques comunitaris. La iniciativa busca reduir desplaçaments a pacients seleccionats per la seva fragilitat o per la seva patologia i fer-ho, a la vegada, d’una manera més còmoda i amb més privacitat.
Reducció significativa de les emissions
El treball ha analitzat les emissions de CO2, un dels principals gasos d’efecte d’hivernacle, de 6.158 pacients de l’Hospital del Mar que estaven rebent la seva medicació hospitalària de dispensació ambulatòria durant el mes d’abril de l’any 2023. Un de cada quatre vivia a la ciutat de Barcelona, el 60% restant, a la comarca del Barcelonès, i un 2% a altres províncies catalanes. En total, es van registrar 74.000 desplaçaments, la qual cosa suposa 868.000 quilòmetres recorreguts en un any. És a dir, 141 quilòmetres per usuari a l’any.
Es van analitzar els seus desplaçaments amb models que permetien establir les seves emissions de diòxid de carboni amb totes les modalitats de transport possibles. En primer lloc, es van calcular considerant que totes les persones usuàries es continuaven desplaçant a l’hospital per recollir la medicació. Es van calcular unes emissions de prop de 97 tones de CO2 cada any, amb una mitjana de 5 quilograms de diòxid de carboni equivalents a l’any per persona.
En segon lloc, es va establir un model híbrid, amb part dels usuaris visitant l’hospital, i una altra part, la seva farmàcia comunitària. D’aquesta manera, les emissions van caure entre un 47 i un 50%, situant-se en només 51 tones de CO2 a l’any.
En concret, en aquest model es va considerar que 3.595 pacients, el 58,4%, encara visitaven l’hospital. En aquests casos, es va calcular uns desplaçaments equivalents a 416.000 quilòmetres l’any, amb una mica més de 47 tones de diòxid de carboni emeses a l’atmosfera. La resta d’usuaris, 2.563, recollien a la seva farmàcia comunitària. Es va calcular que només necessitaven recórrer 2.137 quilòmetres cada any per fer-ho, amb una reducció del seu impacte de carboni del 99,8%, representant només el 0,2% de l’empremta de carboni total en aquest model.
Davant aquestes dades, el Dr. Santiago Grau, adjunt del Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar i professor agregat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF, apunta que “el model híbrid es tradueix en una reducció significativa de les emissions de diòxid de carboni, reduint la seva empremta de carboni a gairebé 0 en el cas dels usuaris que es dirigeixen a la seva farmàcia comunitària”. Extrapolant els resultats obtinguts, es calcula una potencial reducció del 96,1% amb el desplegament d’aquest model, en comparació amb l’habitual, el desplaçament a l’hospital. També destaca que “des d’una perspectiva global, els circuits de distribució i dispensació de medicaments haurien d’analitzar-se de manera exhaustiva per tal d’optimitzar-los i reduir-ne l’impacte mediambiental. Aquests necessitat té especial rellevància en un context en el qual, dins l’àmbit dels medicaments de dispensació hospitalària ambulatòria (MHDA), es registra un increment anual de gairebé el 10% en el nombre de pacients atesos”.
Població d’usuaris en creixement
El treball destaca la importància d’implantar un model descentralitzat de distribució de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. En aquests moments, a Catalunya hi ha més de 300.000 usuaris, i a l’Estat, un milió. A l’Hospital del Mar es calcula que el nombre de pacients que reben aquest tipus de tractament creix en un 10% anual. Per aquest motiu, “fer servir les farmàcies comunitàries, amb la disponibilitat de la infraestructura logística adequada, redueix de forma dràstica l’impacte ambiental dels desplaçaments dels usuaris. Es tracta d’una estratègia aplicable per abordar la descarbonització del sistema sanitari i, a la vegada, la càrrega sobre els pacients”, apunta la Dra. Olivia Ferrández, qui ha liderat l’estudi.
En aquest sentit, Marta Santamaria, autora principal del treball i investigadora de la UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change ESCI-UPF, apunta que «cada decisió assistencial té una petjada de carboni. Quantificar-la i considerar-la en la presa de decisions és un pas imprescindible per contribuir cap a la descarbonització del sector». A la vegada, explica que «l’aliança entre la pràctica clínica i la ciència ambiental permet identificar, entre totes les opcions possibles, quina redueix realment les emissions de diòxid de carboni sense perjudicar el pacient».
“El model que descrivim a l’estudi ofereix mecanismes sòlids d’adaptació i resiliència contra la inestabilitat climàtica”, explica la Dra. Rocío Cebrián, adjunta a la gerència de l’Hospital del Mar i responsable de l’equip de Sostenibilitat ASG. A la vegada, “aquesta aproximació té efectes positius també sobre la salut dels usuaris, promovent alternatives de desplaçament actives i garantint l’accés als tractaments”, afegeix.
