El CO2 es pot capturar. Cal buscar mètodes per fer-ho amb eficàcia. El CO2 ens amenaça l’hàbitat. També cal aprofitar-lo perquè serveixi d’energia i per a altres usos com fer sifons per al vermut (no és broma). O per a la fabricació de formigó d’alt rendiment. De la tecnologia de descarbonització innovadora se’n diu CCUS, per les sigles en anglès de “captura, transport, emmagatzematge i ús del carboni”. Tots els països avançats treballen en projectes de captura de CO2. A casa nostra, Repsol ha rebut una subvenció del Fons d’Innovació de la Unió Europea per desenvolupar un projecte de captura i emmagatzematge de CO2. Aquesta és l’altra. Quan hem capturat el CO2 de les emissions industrials, on el fotem? Per aquí plora la criatura. Els espais previstos són formacions geològiques profundes o reserves esgotades de gas i petroli on pot estar tota la vida. El procediment no té res a veure amb el Castor de Florentino, diuen els tècnics. Però caldrà explicar-ho molt bé i caldrà molta pedagogia per convèncer la població que un magatzem de CO2 davant del Delta de l’Ebre té els mateixos riscos que un camp de carxoferes.