La primera setmana d’agost del 2013 vam fer un viatge a Viena. Vam patir una calorada infernal, imprevista. Fa tretze anys. No és cap novetat que els estius vienesos són calorosos. Allò que surt de previsió és el nivell de les temperatures assolides aquest estiu. Segons el GeoSphere, l’agost d’enguany ha estat el més càlid en els 260 anys de registres meteorològics d’Àustria. En concret, Viena va assolir el 5 d’agost els 41,2 graus. Entomar les altes temperatures es feia especialment angoixant perquè no hi havia aire condicionat almon. Mai l’havien necessitat. Només vam tenir una jornada refrescant navegant pel Danubi de Viena a Bratislava. L’airet frescal del riu, asseguts a la popa del catamarà, feia oblidar els renecs buidats d’ençà que vam arribar. A Bratislava hi havia un bar que tenia aire condicionat i ho anunciava amb un rètol ben visible a la porta. Era el seu valor afegit diferencial. També vam tenir l’agradable sorpresa de trobar pel carrer unes parades d’aigua fresca gratis que et podies servir amb gots de plàstic. Allò que vull dir finalment, és que fa temps que a Europa fa calor a l’estiu, però fins ara es podia passar amb mesures elementals. Recordo que una de les caloroses nits vieneses, passejant pels jardins del Palau imperial de Hofburg, ens vam creuar una parella de xicots de captinença ben plantada que anaven de pèl a pèl. Conills. Era una mesura al límit que hagués estat impensable en temps de Sissi. És clar que en l’època de l’emperadriu d’Àustria-Hongria no feia tanta calor i el Danubi duia aigua.
Sessió: No iniciada
