El gran poeta de Guissona Jordi Pàmias, ens regala al llarg de la seva extensa obra moments descriptius de les Terres de Lleida com no s’havien llegit des dels temps de Màrius Torres. A Lluna d’estiu, un poemari imprescindible perquè guarda –segurament sense saber-ho– un punt d’etnologia rural, en detalla les particularitats del paisatge, aconseguint que entri en simbiosi amb els personatges, per exemple, quan en l’entorn natural l’ombra del desmai es dibuixa sobre la canalla que juguen i corren un capaltard quan encara no s’ha alçat la marinada. Poesia, és clar. Saber fer que els cabells es belluguin suaus pel vent i ens arribi l’olor de la menta del jardí, mentre una lluentor a la mirada t’ensenya a encaixar tota una vida.
Sessió: No iniciada
