Al principi, segons el Gènesi, tots els homes parlaven una sola llengua, però la gosadia de fer una torre per arribar al cel va enfurismar Déu que va castigar els insolents confonent-los amb una munió de llengües. D’aquella torre se’n diu Babel, que ve de l’hebreu badal, que vol dir confondre. L’home ha intentat apariar el bullit lingüístic amb l’invent d’idiomes artificials com l’esperanto, el volapük, el novial i fins i tot el latino sine flexione, una simplificació del llatí. No ha funcionat. Una llengua és molt més que un codi de comunicació. És la màxima expressió d’una nació. Per això hem volgut que el català, l’aranès, el gallec i l’euskera es puguin parlar al Congrés. Els contraris a la mesura argumenten que només faltarà que les Canàries demanin la inclusió del silbo gomero, el llenguatge xiulat que utilitzen els pastors de la Gomera per comunicar-se a llarga distància. Les Corts poden acabar pitjor que Babel, però no ho crec. Un cop aconseguit parlar català al Congrés, parlarem en castellà que tots el dominem. Els que hi sortiran perdent seran els castellans, que perdran l’oportunitat d’aprendre català.
Sessió: No iniciada
