Com els va passar a molts veïns de l’horta de Lleida, el pas del TGV va comportar la desaparició de camps de conreus i habitatges com la torre on vaig viure de petita. És el preu del progrés que avança com una piconadora imparable. Carla Simón ho reflecteix a la pel·lícula “Alcarràs” i tenim exemples reals cada dia a les notícies. Per sort, prop d’on vivia hem pogut mantenir una parcel·la on fem reunions familiars i traspassem records viscuts a les nostres filles. Abans que nosaltres, la construcció d’embassaments com Rialb, Santa Anna o Canelles també va suposar la fi d’un capítol vital per a moltes famílies de pobles com Tiurana, Tragó de Noguera o Blancafort. Com diuen a les Terres de l’Ebre: “Lo riu és vida” i en aquests pobles lo riu se’ls va empassar quan Franco els va convertir en pantans. Precisament avui familiars, amics i veïns de Blancafort, antigament a la riba de la Noguera Ribagorçana, es troben a l’ermita de Santa Concòrdia per rememorar un passat en comú. Les contradiccions de la vida han fet que l’aigua que els va obligar a marxar sigui ara tan escassa que els ha permès tornar. La diferència és que allà on hi havia vida només queda un tossal pedregós i algunes parets que permeten intuir la silueta del que va ser Blancafort.
Sessió: No iniciada
