Geneviève Jeanningros, la monja francesa amiga del Papa que va desafiar el protocol i el patriarcat de l’Esglèsia i es va plantar sola davant del fèretre de Francesc Bergoglio, va ser de les primeres en entrar a la basíl.lica, i amb tristesa, gratitud, estima, fermesa i humilitat, va saltar-se les normes i va aturar-se per orar davant del seu amic. Es va convertir en la icona involuntària del dia: Amb una motxilla a l’esquena, el seu cos petit i fràgil descansant sobre unes bambes còmodes, els cabells blancs llargs, els ulls blaus i un mocador per aixugar-se les llàgrimes. La religiosa, que segueix en actiu amb 82 anys, viu en una caravana, és neboda d’una antiga amiga del Pontífex desapareguda a Argentina, i treballa a les perifèries que a Francesc són el que més li importaven. Sor Geneviève assisteix a transexuals, prostitutes i gent sense llar i representa el món dels marges que Francesc reivindicava contra l’opulència eclessiàstica. “Els seus ulls, la seva mirada, quan em va dir endavant, és el que més trobaré a faltar”, va dir Geneviève, que de tant en tant cuinava empanades per al Papa i les hi enviava. Potser algú al Vaticà es va adonar que la monja tenia tot el dret a fer els honors com un amic mort mereix.
Sessió: No iniciada
