Els canvis socials més importants de la humanitat, així com la conquesta dels drets fonamentals no s’han aconseguit d’avui per a demà. Han calgut anys de lluita. En cadascuna de les conquestes hi ha hagut un fet significatiu que esdevé el símbol de la victòria, la fita que marca un abans i un després. La llista de dones en la lluita contra el masclisme i per la igualtat de gènere és llarguíssima: Emmeline Pankhurst, Susan B. Anthony, Clara Zetkin, Rosa Parks, Sojourner Truth, Simone de Beauvoir, Virginia Woolf, Betty Friedan, Malala Yousafzai, Tarana Burke, Michelle Bachelet, Angela Davis, Frida Kahlo… Fa rubor afegir a aquesta llista de dones gegantines el nom d’una futbolista, però és indubtable que el cas de Jenni Hermoso marca un abans i un després en la consideració de la dona. El judici que s’està fent aquests dies a l’Audiència Nacional no és el sumari per un petó. És la causa contra totes les amenaces i coaccions que va rebre la jugadora per no sotmetre’s a la subjugació dels mascles que, a sobre, eren els jefes. És el procés al masclisme que ha patit la dona històricament. I Rubiales (que per cert va jugar amb el Lleida) sense assabentar-se’n.
Sessió: No iniciada
