L’exposició ‘Josep Carner-Ribalta. Un somni que perdura’, repassa la llarga i apassionant vida del balaguerí, des de la seva relació amb Francesc Macià, que el va dur a ser protagonista dels Fets de Prats de Molló, a la seva feina com a guionista a Hollywood.
La mostra, que es podrà veure fins al 28 de febrer, és una producció pròpia del Museu de la Noguera, que ha comptat amb la col·laboració del fill de Carner-Ribalta, l’escriptor i diplomàtic estatunidenc George Carner, que també va ser l’encarregat del pregó oficial de les Festes del
Sant Crist de la capital de la Noguera que, amb les lògiques restriccions a causa de la pandèmia, s’estan celebrant aquests dies. “Ens ha ajudat molt i està molt content”, explica la directora del Museu Carme Alòs. El seu objectiu principal és “donar-lo a conèixer i reivindicar-lo; els més grans se’n recorden de la seva última visita el 1985, però els joves en saben poc”.
L’exposició s’estructura com un recorregut cronològic per la seva vida que vol fer èmfasi en les seves facetes com a escriptor i pintor –va ser alumne de Francesc Borràs–, ja que “a vegades Hollywood ho enlluerna tot”. I també vol posar en valor la seva figura política, que destaca per la “militància absoluta amb Catalunya”, i “ressituar-la al lloc que li pertany”. “Ens ha sorprès trobar escrits seus de fa 80 anys que podrien passar per actuals”, valora Carme.
I també se centra en la seva adolescència a Balaguer i com va sorgint el seu sentiment catalanista, amb la militància al Centre Nacionalista Català, per exemple, en una ciutat que ja era força activa en aquells finals dels anys 10 i principis dels 20 del passat segle. Després d’aquesta primera etapa a casa, Carner-Ribalta va marxar a Barcelona a fer el servei militar i des d’allà, per evitar ser cridat per anar a la Guerra del Marroc, en un context en què, a més, ja s’havia instaurat la dictadura de Primo de Rivera, marxa en un primer exili que el va dur a Londres o a París. A la capital francesa tenia com a amics a altres il·lustres catalans com Carles Riba o Josep Pla. Va ser especial també la seva relació amb el que hauria de ser president de la Generalitat pocs anys després, Francesc Macià, de qui es va fer home de confiança i de qui va ser el biògraf oficial. Amb ell, va fer un viatge a Moscou el 1925 per buscar diners que ajudessin a la independència de Catalunya, tot i que malgrat la bona rebuda i paraules, no en van aconseguir gaires, segons es pot comprovar en algunes de les seves cartes privades.
Un any després, el 4 de novembre de 1926 va ser protagonista juntament amb Macià i molts altres dels Fets de Prats de Molló, un intent militar d’independitzar Catalunya que, finalment, no va tenir èxit. Així, va ser detingut i posteriorment jutjat, tot i que no va patir una condemna massa llarga i va poder tornar a marxar, aquest cop creuant l’Atlàntic per primer cop.
La seva primera parada va ser Cuba, on va organitzar l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, però aviat va arribar als Estats Units, on va començar la seva carrera com a guionista als estudis de Hollywood, en pel·lícules com Cascarrabias, la versió llatina de Grumpy, la primera obra del llegendari George Cukor, guanyador d’un Oscar amb My fair lady.
Amb la instauració de la República va tornar a Catalunya, on va ser l’encarregat de crear una indústria del cinema. Després de la Guerra Civil, però, va haver de marxar de nou, aquest cop primer a Mèxic i després als Estats Units . Allà va continuar escrivint en català, novel·les, obres de teatre i poesia, fins a la seva mort a Simi Valley, Califòrnia, el 1988, amb 89 anys sempre amb el mateix compromís polític. Per exemple, l’abril de 1945, va presentar a les Nacions Unides, juntament amb altres membres de la delegació de Londres del Consell Nacional de Catalunya, un document perquè tinguessin en compte el problema català.
Així doncs, a partir d’ara, les balaguerines i balaguerins podran descobrir al Museu de la Noguera la vida de pel·lícula d’un il·lustre conciutadà.
Sessió: No iniciada
