Joaquim Arenas, mòrt recentament, ei er actor mès important qu’a auut era Generalitat de Catalonha entara promocion der occitan ena escòla aranesa. Sense eth es causes non aurien auançat, non serien coma son.
En 1988 en article Una llengua per a 4.000 occitans de Catalunya Arenas diguie qu’en “qüestió de llengües no hi ha classes, com no n’hi ha en la vida sigui de qui sigui”. Defenie era dignitat der occitan: “La utilitat de la llengua és, en primer lloc, per a ésser”.
En 1992 eth Decrèt 75 de 9 març sus era ordenacion generau dera educacion obligatòria en Catalonha establie que “ena Val d’Aran, er aranés coma lengua pròpia ei objècte d’ensenhament e serà normaument era lengua veïculara e d’aprenentatge enes encastres o airaus que se determinen”. Veiculara en 92! En Decrèt, per çò que hè ar occitan, i auie era man de Joaquim. Non ère era prumèra normativa en qu’intervenguie entà orientar era lengua occitana enes escòles: en cors 1985-86 Joaquim siguec eth promotor des Instruccions dera Direccion Generau d’Ensenhament Primari pes que s’obligaue a dues ores d’ensenhament d’occitan, ara setmana, enes escòles dera Val d’Aran e ath sòn emplec “de manèra progressiva e generalizada en toti es nivèus, grads e corsi”.
En mai de 1993, ua amassada de pairs e mairs ena Escola Garona entà explicar as famílies dera Val d’Aran qu’en cors 93-94 s’iniciarie tot er ensenhament infantil dera Val d’Aran damb er occitan coma lengua veiculara e d’aprentissatge, generèc ua terribla confrontacion damb bèra actitud agressiva de quauques families contràries ad aguesta mesura. Er auanç der occitan ena escòla e ena societat aranesa, non ère evidenta e facila e compdaue damb detractors. Molti mèstres preneren ua actitud compromesa damb er auanç dera preséncia dera lengua pròpia ena escòla e Joaquim Arenas, qu’ère ena amassada, representant ara Generalitat, siguec eth valedor deth compromís, er escut institucionau ath cant des mèstres entà ua escòla en occitan. En cors 93-94 er auanç der aranés ena escòla siguec ua realitat.
En 2001 eth Conselh Generau d’Aran publiquèc un long article (ISBN 84-89940-48-7) de Joaquim en que recuelhie era filosofia, es teories e principis envèrs er occitan en ensenhament. Passaue compdes deth sòn trabalh e deth modèl en favor der occitan ena escòla, qu’anomenaue “Alternança de lengües”; dempús la confonérem damb era “immersion”. Expressaue que “era recuperacion des valors autoctòns d’aguest bocin d’Occitània en tèrres catalanes, esdeven cada dia era alternatiua mès valida ena rèsta deth País d’Òc, mès enlà dera linha de Franca, a on era cultura e era lengua se mantien en ua prostracion seculara pera ignorància administratiua”. E ath long der article reconeishie que es “corsi d’aranés entà mèstres, se programèren e establiren damb suenh e prevision e … ath long de quinze ans, s’an organizat seminaris d’assessorament didactic dera lengua entara qualitat dera docéncia”, çò que le permetie assegurar qu’“un 80% des mèstres dera Val d’Aran a era titolacion apropriada entà poder ensenhar er aranés e en aranés”.
En 2004 (13 de hereuèr) a propòsit deth desvolopament d’un projècte conjunt m’escriuec: “…veuràs que es tracta d’arribar a convertir la Val d’Aran en un model de tractament de llengües en el marc plurilingüe de la societat, un model per a Europa i fins i tot universal, el qual tindria per eix l’aranès, llengua pròpia i oficial d’aquella contrada”.
Eth 3 de hereuèr de 2009 compareishec ena Comission d’Educacion deth Parlament en relacion damb eth Projècte de Lei d’Educacion. S’enfadèc damb es deputats pr’amor que non auien pro en compde er occitan: “…l’aranès, l’occità de Catalunya, és llengua oficial –no sé si ho saben però ho és!”. Encara aué i a deputats e responsables politics qu’ac ignòren, que non saben qu’ei oficiau en tota Catalonha.
Siguec un hèrm defensor der occitan. E mentretant exercie era sua foncion de responsable deth SEDEC (Servici d’ensenhament deth catalan), deth Departament d’Ensenhament dera Generalitat, que volec convertir en SEDECO (deth catalan e der occitan). En sòn despach i ac auie metut.
E abans d’anar-me’n d’aguesta inacabada madèisha convertida en article rebrembi dues causes d’enorma significacion: damb er assessorament de Joaquim artenhérem a elaborar eth solet curriculum que s’a hèt sus er ensenhament der aranés; ère er an 1998; i participèrem 17 professors, 2 tècnics deth Conselh Generau e Arenas. E darrèra causa: siguec gràcies ara sensibilitat e capacitat d’estímol de Joaquim qu’er an 2005 podérem gaudir deth Diccionari catalan-occitan mès trascendent, mès complèt dera istòria, damb 35.000 entrades, elaborat per Patrici Pojada e Claudi Balaguer. Ena presentacion dera òbra n’a quedat era constància.
Era escòla aranesa e era lengua occitana son en deute damb Joaquim. Calerie qu’ac rebrembèssem.
Joaquim: quan mos retrobaram recuperaram era convèrsa sus eth papèr europèu dera Val d’Aran e mos aproparam entà Arties a minjar carreretes en çò de Joan. Bon viatge amic!
